Acceso usuarios
Hace tiempo que se habla de cambios en educación, no solo en el diseño de los currículums –que aun así se suceden periódicamente sin que muchas veces se perciba una necesidad clara de hacerlo–, sino también, especialmente desde hace unos años, en el modo como se transmiten los conocimientos. Hay un sentimiento de base, que nace de los profesionales de la educación y que poco a poco van recogiendo los gestores públicos, de que el modo de transmitir los conocimientos, es decir, el cómo se enseña, es tan importante como qué se enseña. En este artículo quiero exponer que uno de los principios orientadores más importantes que deben fundamentar la evolución del modelo educativo es el cambio de perspectiva, no solo para valorar el cómo sino también, como espero demostrar, para hacer que sea más importante que el qué se enseña. Lo haré desde la perspectiva de los conocimientos actuales en neurociencia aplicada a la educación.
Fa temps que es parla de canvis en educació, no només en el disseny dels currículums –que tanmateix es van succeint periòdicament sense que moltes vegades es percebi una necessitat clara de fer-ho–, sinó també, especialment d’uns anys ençà, en la manera com es transmeten els coneixements. Hi ha un sentiment de base, que neix dels professionals de l’educació i que poc a poc van recollint els gestors públics, de què la manera de transmetre els coneixements, és a dir, com s’ensenya, és tant important com què s’ensenya. En aquest article vull exposar que un dels principis orientadors més importants que han de fonamentar l’evolució del model educatiu és el canvi de perspectiva, no només per valorar el com sinó també, com espero demostrar, per fer que sigui més important que què s’ensenya. Ho faré des de la perspectiva dels coneixements actuals en neurociència aplicada a l’educació.
For a long time it has been discussed the need of changes in education, not only in the design of curricula -which nevertheless happen periodically usually without a clear perception on the need to do so-, but also, especially for a few years, on the way knowledge is transmitted. There is a feeling s born from the professionals of education which is slowly reaching public managers, that the way of transmitting knowledge, that is, the how we teach, is as important as the what is taught. This paper discusses that one of the most important guiding principles that should underlie the evolution of the educational model is the change of perspective, not only to assess the how but also, as I hope to demonstrate, to make it more important than the what is taught. I will do it from the perspective of current knowledge in neurosciences applied to education.
