Acceso usuarios
Danilo Pappano
Aquest article analitza l’experiència italiana de compra compartida en la contractació pública, tenint en compte els avenços normatius i els seus efectes. Subratlla els avantatges de la compra compartida en la contractació pública, però també les dificultats específiques que sorgeixen d’un conflicte d’interès amb la necessitat d’agregació. Començant des dels inicis de l’experiència italiana a final dels anys noranta, l’article repassa els intents més recents de reorganització.
En concret, examina la situació abans que s’aprovessin diverses lleis arran de l’esclat de la crisi econòmica (conegudes a Itàlia com les “lleis de revisió de la despesa”), les quals van afavorir fortament la compra compartida a causa dels estalvis que es generaven però sense disposar d’un pla nítid per organitzar la demanda de contractació pública. Tot seguit, l’article analitza els canvis més recents, derivats principalment del nou Codi de contractació pública aprovat a principis de 2016, i que tenien per objectiu reorganitzar la compra compartida en la contractació pública a través d’un mecanisme de gestió estructural.
This paper analyses the Italian experience of aggregation in public authority procurement, taking regulatory developments and their precise effects into account. It highlights the advantages of aggregating public procurement, but also the specific difficulties arising from a conflict of interest with the need for aggregation. Starting from the beginning of the Italian experience at the end the 1990s, the paper analyses the more recent attempts at reorganisation.
In particular, it analyses the situation before various laws were passed in connection with the start of the economic crisis (known in Italy as the “spending review laws”), which strongly favoured procurement aggregation because of its related spending savings but without a clear plan for organising public procurement demand. The paper then analyses the most recent changes, mainly the result of the new Public Procurement Code approved in early 2016, and which were aimed at reorganising the aggregation of public procurement through a structural management mechanism
