Acceso usuarios
Lidia Daza Pérez, Helena Troiano i Gomà 
, Marina Elias Andreu
El momento de transición de la educación postobligatoria a la educación superior es un proceso de decisión que acumula las desigualdades que se han ido produciendo en cruces anteriores del sistema, como también los efectos que el rendimiento académico ejerce a lo largo de los estudios. Ante estas evidencias, el alcance de la expansión educativa en términos de la educación superior, en paralelo al diseño de diferentes itinerarios que permiten un acceso sin cuotas a la universidad, concretamente para los estudiantes procedentes de ciclos formativos de grado superior, plantea nuevas preguntas acerca de la persistencia o no de esta desigualdad de oportunidades educativas. Para intentar responder a esta cuestión, el artículo analiza el hecho de transitar a la universidad diferenciando entre aquellos estudiantes que poseen el título de bachillerato y los que obtienen el de ciclo formativo de grado superior (CFGS). Mediante la Enquesta a la Joventut de Catalunya se realizan tablas de contingencia y una regresión logística binaria para comprobar la probabilidad de éxito (ir a la universidad) en los dos colectivos, de acuerdo con diferentes variables propuestas para el modelo. Los resultados muestran una incidencia relevante de las notas para los estudiantes de orígenes sociales más bajos. En cambio, más que una opción, para los jóvenes pertenecientes a familias con más recursos socioeconómicos ir a la universidad es su trayectoria natural, independientemente de las notas (efecto compensación). Se detectan también claras diferencias entre los alumnos de bachillerato, que transitan a la universidad en proporciones elevadas, y los de CFGS, que lo hacen en proporciones menores.
The transition from upper secondary education to tertiary education accumulates the inequalities produced in previous crossings of the educational system and is also influenced by academic performance. Moreover, educational expansion, in addition to widening possible schooling tracks for accessing university, poses new questions about the persistence of this inequality of educational opportunities. To try to answer this question, this article analyses the demand for higher education, differentiating between students with an upper secondary school diploma (academic track) and those with a second-cycle vocational training certificate. Using data from the Joventut de Catalunya Survey, contingency tables are constructed and binary logistic regression is performed to test the probability of success (going to university) according to different model variables. The results show that grades have an important influence on students with a lower socioeconomic status. For students with more socioeconomic resources, going to university is a natural path rather than an option, regardless of grades (compensation effect). There are also clear differences between upper secondary school graduates, who enrol in university in high proportions, and those from second-level vocational training programmes, who do so in smaller proportions.
El moment de transició de l’educació postobligatòria a l’educació superior és un procés de decisió que acumula les desigualtats que s’han anat produint en cruïlles anteriors del sistema, com també els efectes que el rendiment acadèmic exerceix al llarg dels estudis. Davant d’aquestes evidències, l’abast de l’expansió educativa en termes de l’educació superior, paral·lelament al disseny de diferents itineraris que permeten un accés sense quotes a la universitat, concretament per als estudiants procedents de cicles formatius de grau superior, planteja noves preguntes sobre la persistència o no d’aquesta desigualtat d’oportunitats educatives. Per intentar respondre a aquesta qüestió, l’article analitza el fet de transitar a la universitat diferenciant entre els estudiants que tenen el títol de batxillerat i els que obtenen el de cicle formatiu de grau superior (CFGS). Mitjançant l’Enquesta a la Joventut de Catalunya s’elaboren taules de contingència i una regressió logística binària per comprovar la probabilitat d’èxit (anar a la universitat) en tots dos col·lectius, d’acord amb diferents variables proposades per al model. Els resultats mostren una incidència rellevant de les notes per als estudiants d’orígens socials més baixos. En canvi, més que una opció, per als joves pertanyents a famílies amb més recursos socioeconòmics anar a la universitat és la seva trajectòria natural, independentment de les notes (efecte compensació). També es detecten clares diferències entre els alumnes de batxillerat, que transiten a la universitat en proporcions elevades, i els de CFGS, que ho fan en proporcions menors.
