Acceso usuarios
Jorge Cagiao y Conde, Lucía Payero López
El paradigma individualista del liberalismo clásico domina el debate académico acerca del tratamiento que merece el pluralismo lingüístico en las democracias complejas. Sin embargo, este enfoque tiende a pasar por alto –o subestimar– el contexto nacional en el que se aplican las políticas lingüísticas donde la autonomía y el ejercicio de los derechos del individuo adquieren un significado real.
Este artículo subrayará la necesidad de relacionar el estudio de las políticas lingüísticas con la teoría de la nación, cuestiones ambas íntimamente conectadas. Se argumentará que no hay posibilidad, de manera mate rialmente verosímil, de reflexionar normativamente sobre justicia lingüística al margen del principio de territorialidad lingüística (en el sentido que le da Van Parijs), en el que, como la evidencia empírica muestra, se enmarcan las políticas lingüísticas en las democracias nacionales
El paradigma individualista del liberalisme clàssic domina el debat acadèmic sobre el tractament que mereix el pluralisme lingüístic en les democràcies complexes. No obstant això, aquest enfocament tendeix a passar per alt —o subestimar— el context nacional en què s’apliquen les polítiques lingüístiques on l’autonomia i l’exercici dels drets de l’individu adquireixen un significat real. Aquest article subratlla la necessitat de relacionar l’estudi de les polítiques lingüístiques amb la teoria de la nació, qüestions totes dues íntimament connectades. S’argumenta que no hi ha possibilitat, de manera materialment versemblant, de reflexionar normativament sobre justícia lingüística al marge del principi de territorialitat lingüística (en el sentit que li dona Van Parijs), en el qual, com l’evidència empírica mostra, s’emmarquen les polítiques lingüístiques en les democràcies nacionals.
The individualistic paradigm of classical liberalism seems to dominate the debate on the treatment of linguistic pluralism in complex democracies. However, this approach tends to pass over—or underestimate—the national context in which language policies are applied and individual autonomy and the exercise of individual rights acquire real significance.
In this article, we underline the need to relate the study of language policies to the theory of nation, since the two questions are intimately related. We will argue that there is no plausible way to contemplate the regulation of language justice without taking into account the principle of language territoriality (in the sense accorded to it by Van Paijs), within which, as the empirical evidence shows, the language policies of national democracies are framed
