Acceso usuarios
El objetivo último de este trabajo es realizar un estudio cuantitativo y cualitativo que evidencie que la forma en la que están verbalizadas las dos leyes que regulan la violencia de género y doméstica en España e Inglaterra desde el punto de vista léxico tiene mucho que ver con los objetivos políticos o sociológicos que la ley se propone abordar. El artículo analiza lo que Garofalo (2017: 56) denomina “ítems axiológicos” o unidades léxicas valorativas que expresan la involucración emocional en las leyes y cómo se dan de diferente manera dependiendo de la cultura jurídica de que se trate. El corpus analizado se compone de la Ley Orgánica española 1/2004 de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, y la Ley de 2004 sobre Violencia Doméstica, Delitos en el Hogar y sus Víctimas, de Inglaterra y Gales. El análisis consta de dos fases: la primera lleva a cabo un procesamiento automático por medio de Antconc 2.0 (Anthony, 2014), con el fin de obtener una lista de palabras clave indicadoras de la relevancia y frecuencia en cada corpus de los términos que pertenecen al ámbito del lenguaje jurídico y de aquellos que conceptualizan el marco conceptual de la violencia doméstica y de género, respectivamente. En la segunda fase se ha utilizado la perspectiva del análisis del sentimiento y, más específicamente, el programa Lingmotif v.1.0 (Moreno Ortiz, 2017), con el fin de estudiar la polaridad (positiva, negativa o neutra) y la intensidad de sentimiento de estos textos legislativos, a través de un análisis léxico pormenorizado llevado a cabo por dicho programa
L'objectiu últim d'aquest treball és realitzar un estudi quantitatiu i qualitatiu que evidenciï que la forma en què estan verbalitzades les dues lleis que regulen la violència de gènere i domèstica a Espanya i Anglaterra des del punt de vista lèxic té molt a veure amb els objectius polítics o sociològics que la llei es proposa abordar. L’article analitza el que Garofalo (2017: 56) anomena "els elements axiològics" o unitats lèxiques valoratives que expressen la involucració emocional en les lleis i com es produeixen de diferent manera depenent de la cultura jurídica de què es tracti. El corpus analitzat es compon de la Llei orgànica espanyola 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, i la Llei de 2004 sobre violència domèstica, delictes a la llar i les seves víctimes, d'Anglaterra i Gal·les. L'anàlisi consta de dues fases: la primera porta a terme un processament automàtic per mitjà d’Antconc 2.0 (Anthony, 2014), per tal d'obtenir una llista de paraules clau indicadores de la rellevància i freqüència en cada corpus dels termes que pertanyen a l'àmbit del llenguatge jurídic i d'aquells que conceptualitzen el marc conceptual de la violència domèstica i de gènere, respectivament. En la segona fase s'ha utilitzat la perspectiva de l'anàlisi del sentiment i, més específicament, el programa Lingmotif v.1.0 (Moreno Ortiz, 2017), per tal d’estudiar la polaritat (positiva, negativa o neutra) i la intensitat de sentiment d'aquests textos legislatius, mitjançant una anàlisi lèxica detallada duta a terme per l'esmentat programa.
The ultimate goal of this paper is to perform a quantitative and qualitative analysis to show how the ways in which laws on gender and domestic violence in Spain and the UK are verbalised from a lexical standpoint are closely related to the political or sociological goals sought by the law in question. It examines what Garofalo (2017: 56) dubs “axiological items” or evaluative lexical units that express emotional engagement in laws and how differences arise due to the particular legal culture involved. The corpus analysed is made up of Spain’s Organic Law 1/2004, on Integral Protection Measures against Gender Violence and the Domestic Violence, Crime and Victims Act 2004 of England and Wales. A two-stage analysis is provided. Stage One performs automated processing using Antconc 2.0 (Anthony, 2014) to obtain a listing of keywords indicative of importance and frequency in each law of the terms belonging to the legal sphere and those fashioning the conceptual framework for domestic and gender violence, respectively. The second stage examines them from the perspective of sentiment analysis, specifically using the Lingmotif v.1.0 software package (Moreno Ortiz, 2017) in order to study the polarity (positive, negative or neutral) and the intensity of sentiment in these two legislative texts, by means of a detailed lexical analysis carried out by said application
