Acceso usuarios
Ana Sagi-Vela González
Una de las cuestiones prioritarias en el proceso de escrituración de las lenguas amerindias de tradición oral es consensuar un alfabeto unificado que permita la estandarización de un sistema de escritura capaz de trasladar la lengua a este soporte de la manera más eficaz posible. En el caso de la lengua mixe o ayuuk, hablada en el estado de Oaxaca (México), algunos hablantes iniciaron esta labor a partir de los años setenta desde diferentes espacios institucionales e indigenistas. Las discrepancias en la elección de las grafías a menudo han supuesto un obstáculo en la consecución de este objetivo, lo que en cierta forma responde a razones ideológicas más que lingüísticas. La presente comunicación examina la primera fase del proceso de sistematización de la lengua ayuuk en relación con los criterios elegidos en la adopción del alfabeto
Una de les qüestions prioritàries en el procés d’escripturació de les llengües ameríndies de tradició oral és consensuar un alfabet unificat que permeti l’estandardització d’un sistema d’escriptura capaç de traslladar la llengua a aquest suport de la manera més eficaç possible. En el cas de la llengua mixe o ayuuk, parlada a l’estat d’Oaxaca (Mèxic), alguns parlants van iniciar aquesta tasca a partir dels anys setanta des de diferents espais institucionals i indigenistes. Les discrepàncies en l’elecció de les grafies sovint han suposat un obstacle en la consecució d’aquest objectiu, la qual cosa en certa forma respon a raons ideològiques més que lingüístiques. La present comunicació examina la primera fase del procés de sistematització de la llengua ayuuk en relació amb els criteris triats en l’adopció de l’alfabet.
One of the priorities in the process of annotation of the Amerind oral-tradition languages is to agree upon a unified alphabet that will enable the standardisation of a writing system capable of rendering the language into a written format as efficiently as possible. In the case of the Mixe or ayuuk language, spoken in the state of Oaxaca, Mexico, a number of speakers initiated this work in the 1960s, using different institutional and indigenous spaces. Discrepancies in the choice of graphemes have frequently precluded the achievement of this objective, however, and the reasons for this are, in a sense, ideological rather than linguistic. This article examines the first phase of the process of systematisation of the ayuuk language, with respect to the criteria chosen for the adoption of the alphabet
