Acceso usuarios
Aquest article és una contribució al debat sobre l’estandardització de les llengües minoritàries parlades en cultures predominantment orals. Centrant-nos en el quítxua amazònic (terres baixes de l’Equador), mostrem com la introducció d’una norma escrita pot minar la transmissió del llenguatge, generar ideologies contradictòries i inculcar objectius també contradictoris en les comunitats de parla. El nostre enfocament combina la lingüística descriptiva i l’etnografia. En primer lloc, examinem l’abast de la variació en el quítxua amazònic i comparem les varietats locals amb l’estàndard. Complementem aquests resultats amb les percepcions i les actituds dels parlants cap a la variació, detectada tant en el discurs com les pràctiques lingüístiques. Demostrem que sovint aquestes percepcions tenen poc a veure amb els elements lingüístics estandarditzats, però que això no exclou que tinguin actituds molt clares cap al que perceben com a estàndard. Per explicar-ho, proposem que els parlants de quítxua amazònic valorin l’autenticitat per sobre de la intel·ligibilitat mútua, en contradicció amb ideologies que assignen valor a les llengües sobre la base del seu potencial com a eines de comunicació més àmplia. Acabem recomanant polítiques basades en els resultats d’aquest estudi i que són aplicables a les varietats orals minoritzades en altres contextos.
This article adds to the discussion on standardisation of minority languages spoken in primarily oral cultures. Focusing on Amazonian Kichwa (Quechuan, lowland Ecuador), we show how the introduction of a written standard can undermine language transmission, prompt contradictory ideologies, and instil conflicting aims within speech communities. Our approach combines descriptive linguistics and ethnography. First, we examine the extent of variation within Amazonian Kichwa and compare the local varieties with the standard. We juxtapose this with the speakers’ perceptions of and attitudes towards variation, evidenced in their linguistic practices and discourse. We show that these perceptions have little to do with the features being standardised, but this does not preclude the speakers’ having clear attitudes towards what the perceived standard. To explain this, we propose that Amazonian Kichwa speakers value authenticity above mutual intelligibility, contrary to ideologies assigning value to languages as potential tools of wider communication.
To conclude, we provide policy recommendations grounded in this study, but applicable to minoritised oral varieties in other context
