Acceso usuarios
Carme Panchón i Iglesias 
, Sandra Costa, Carles Ferrer
A partir de la segunda mitad del siglo XX, en muchos países industrializados, se empieza a tomar conciencia de la existencia de los niños y de los jóvenes como grupo social. Se ponen en marcha políticas para evitar su explotación. Toda intervención en el campo social está enmarcada en unos parámetros de carácter legal y administrativo. La intervención educativa en el ámbito de la justicia juvenil queda condicionada por la normativa legal vigente en cada momento. Este marco cumple dos funciones simultáneas, por un lado limita la tarea educativa pero al mismo tiempo posibilita las intervenciones socioeducativas. El reconocimiento de que el menor es un sujeto con derechos y que ha de llegar a ser un miembro activo de la sociedad, hace imprescindible una respuesta que proporcione el equilibrio entre control, educación y reinserción.
From the second half of the twentieth century on, many industrialised countries have evinced a growing awareness of the existence of children and young people as a social group. Policies hove been put in place to prevent their exploitation, and all social intervention has come to be framed within legal and administrative parameters. Educational intervention in juvenile justice fields is now conditioned by legal regulations in force at all times. This framework fulfils two functions, simultaneously limiting the scope of education while enabling socioeducational intervention. The recognition that minors are subjects with their own rights, who must play an active part in society, calls for a balanced response involving both control, education and reinsertion.
A partir de la segona meitat del segle XX en molts països industrialitzats es comença a prendre consciència de l'existència dels nens i dels joves com a grup social. Es posen en marxa polítiques per a evitar la seva explotació. Tota intervenció en el camp social està emmarcada en uns paràmetres de caràcter legal i administratiu. La intervenció educativa en l'àmbit de la justícia juvenil resta condicionada per la normativa legal vigent en cada moment. Aquest marc acompleix dues funcions simultànies, per un costat limita la tasca educativa pero, alhora possibilita les intervencions sòcioeducatives. El reconeixement que el menor és un subjecte amb drets i que ha d'arribar a ser un membre actiu de la societat fa imprescindible una resposta que proporcioni l'equilibri entre control, educació i reinserció.
