Acceso usuarios
María del Mar Galcerán
Las experiencias pedagógicas de inicio de siglo XX nos ofrecen un abanico de ideas y recursos que, con frecuencia, parecen olvidados pero que, en cambio, recogen la esencia misma de la práctica de la participación: la autonomía y la autogestión de los niños. Poner en en sus manos todo aquello que pueden hacer por ellos mismos. A partir de esta tradición, en este artículo se presentan algunas líneas de intervención educativa que, partiendo del contexto social actual, intenten dar respuesta a algunos de los interrogantes que se plantean en torno al aprendizaje de la participación: ¿Cómo hay que enseñar a participar?, ¿qué factores intervienen?, ¿qué contextos y dinamismos la hacen más favorable?
Les experiències pedagògiques d'inici de segle XX ens ofereixen un ventall d'idees i recursos que sovint semblen oblidats pero que, en canvi, recullen l'essència mateixa de la pràctica de la participació: l'autonomia i l'autogestió dels infants. Posar a les seves mans tot allò que poden fer per ells mateixos. A partir d'aquesta tradició, en aquest article es presenten algunes línies d'intervenció educativa que, partint del context social actual, intentin donar resposta a alguns dels interrogants que es plantegen al voltant de l'aprenentatge de la participació: Com s'ha d'ensenyar a participar?, quins factors intervenen?, quins contextos i dinamismes la fan més favorable?
Although often seen as past story, the ideas and resources of early twentieth-century pedagogy encapsulate the very essence of the practice of participation: children's autonomy and self-determination. Handing them the key to doing all they can for themselves. With this tradition as our base, this article suggests some lines education can follow to address the learning of participation in our current social context. How should we be teaching participation? What factors are involved? What contexts and dynamisms most favour participation?
