Acceso usuarios
Milán, Italia
El artículo se centra en las condiciones de los trabajadores autónomos profesionales en los mercados laborales europeos y latinoamericanos, cuyo aumento está vinculado al desarrollo de la economía de servicios. Realizando una crítica a la tradicional teoría de segmentación, este grupo de trabajadores independientes altamente calificados, expresión de la clase media alta y del trabajo postindustrial, se puede considerar a medio camino entre el mercado y la jerarquía, entre la internalización de recursos humanos y la subcontratación. Considerando las desigualdades sociales, la pregunta del investigador es si las condiciones de los profesionales independientes (es decir, «autónomos sin empleados» y «profesionales por cuenta propia», caracterizados por niveles de educación más altos y que trabajan en los sectores de servicios avanzados) son comparables con las de los empleados (en Italia y Argentina). El artículo investiga el ingreso laboral (como variable dependiente) para evaluar cómo ello cambia considerando la ocupación (autónomo o empleado) y las características sociodemográficas (como variables independientes). La comparación de los ingresos se realizó utilizando dos bases de datos: EPH-INDEC (Encuesta Permanente de Hogares) para Argentina e ITA-SILC para Italia. A pesar de los problemas de comparación en la clasificación de las ocupaciones, el análisis destaca las diferencias entre los dos países, vinculadas a una expansión disímil de la economía de servicios, los servicios profesionales y la subcontratación de competencias altamente cualificadas. Además, en una condición de altas desigualdades de ingresos en el autoempleo, los profesionales graduados independientes en Argentina parecen mantener un mejor desempeño económico, mientras que en Italia muestran menores ingresos que otras ocupaciones, lo que sugiere un impacto desigual en el mercado laboral de la educación superior en ambos países.
The article focuses on the conditions of self-employed professionals in the European and Latin American labour markets, whose increase is linked to the expansion of on-demand service economy. Moving from a critic to the traditional segmentation theory, this group of high-skilled self-employed, expression of the upper-middle class and post-industrial work can be considered halfway between market and hierarchy, HR internalization and outsourcing. Dealing with social inequalities, the research questions are whether the conditions of the independent professionals (namely “self-employers without employees” and “cuenta propia profesionales”, characterized on average by higher levels of education and who works in the advanced service sectors) are comparable with employees and whether in the two contexts (specifically Italy and Argentina) there are similar trends. The article investigates work income (as a dependent variable) to measure how it changes controlling for the occupation (self-employed or employee) and the socio-demographic characteristics (as independent variables). The comparison of income levels was realized by using two datasets: EPH-INDEC (Encuesta Permanente des Hogares) for Argentina and ITA-SILC for Italy. Despite the limits -due to problems of comparison in the classification of occupations- the analysis highlights differences between the two countries, linked to a dissimilar expansion of the service economy, professional services and outsourcing of high-skilled competences. Moreover, within a frame of a high income inequalities in self-employment, graduated independent professionals in Argentina seem to retain a stronger economic performance, while in Italy they show lower earnings than other occupations, suggesting an unequal labour market impact of higher education in the two countries.
L’article se centra en les condicions dels treballadors autònoms professionals en els mercats laborals europeus i llatinoamericans, l’augment dels quals està vinculat al desenvolupament de l’economia de serveis. Fent una crítica a la tradicional teoria de segmentació, aquest grup de treballadors independents altament qualificats, expressió de la classe mitjana alta i del treball postindustrial, es pot considerar a mig camí entre el mercat i la jerarquia, entre la internalització de recursos humans i la subcontractació. Considerant les desigualtats socials, la pregunta de l’investigador és si les condicions dels professionals independents (és a dir, «autònoms sense empleats» i «professionals per compte propi», caracteritzats per nivells d’educació més alts i que treballen en els sectors de serveis avançats) són comparables amb les dels empleats (a Itàlia i l’Argentina). L’article investiga l’ingrés laboral (com a variable dependent) per avaluar com això canvia considerant l’ocupació (autònom o empleat) i les característiques sociodemogràfiques (com a variables independents). La comparació dels ingressos es va fer utilitzant dues bases de dades: EPH-INDEC (Encuesta Permanente de Hogares) per a l’Argentina i ITA-SILC per a Itàlia. Malgrat els problemes de comparació en la classificació de les ocupacions, l’anàlisi destaca les diferències entre tots dos països, vinculades a una expansió dissímil de l’economia de serveis, els serveis professionals i la subcontractació de competències altament qualificades. A més, en condicions de grans desigualtats d’ingressos en l’autoocupació, els professionals graduats independents a l’Argentina sembla que econòmicament se’n surten més bé, mentre que a Itàlia mostren menors ingressos que altres ocupacions, la qual cosa suggereix un impacte desigual en el mercat laboral de l’educació superior en tots dos països.
