Las imágenes actuales de la discapacidad continúan representando un fuerte movimiento excluyente y negador de la diferencia. En la prensa, las personas con discapacidad sólo aparecen en las secciones de sucesos y en papeles secundarios o en situaciones circunstanciales de invalidez. Algunos estudios demuestran que a las personas con discapacidad se presentan siempre como meritorias de compasión y definidas en términos de deficiencia. Las imágenes sociales imperantes de las personas con discapacidad son el reflejo de una compleja dinámica social e individual que, en este artículo, se analiza.
Les imatges actuals de la discapacitat continuen representant un fort moviment excloent i negador de la diferència. En la premsa, les persones amb discapacitat només apareixen en les seccions de successos i en papers secundaris o en situacions circumstancials d'invalidesa. Alguns estudis demostren que les persones amb discapacitat sempre són presentades com a meritòries de compassió i definides en termes de deficiència. Les imatges socials imperants de les persones amb discapacitat són el reflex d'una complexa dinàmica social i individual que, en aquest article, s'analitza.
Current images of disability continue to veer strongly toward exclusion and denying the difference. In the press, disabled people only appear in the events section and in secondary roles, or in situations involving their disability. Some studies show that disabled people are always presented as deserving pity, and defined in terms of deficiency. Social images of disabled people that are sorely needed should reflect a complex group and individual dynamic, and this is analysed in the article.