Acceso usuarios
Albert Ruda González
La sentència del tribunal de l'Haia de juny de 2016 en el cas Urgenda, que va condemnar l’Estat holandès per no fer prou per combatre el canvi climàtic,va suposar un autèntic terratrèmol per al Dret de la responsabilitat ambiental i va donar lloc a una progènie de reclamacions similars. La seva confirmació pel tribunal d’apel·lació corresponent el passat 9 d’octubre de 2018 sembla donar-hi encara més força. No obstant això, el fet és que aquests pronunciaments judicials susciten qüestions molt profundes no només sobre la responsabilitat (civil o patrimonial de l'Administració, segons el sistema) sinó també d'ordre constitucional. En judicialitzar un tema eminentment polític, permeten de plantejar dubtes sobre si pronunciaments com aquests respecten o no la deguda separació entre els poders de l'Estat. Aquest article analitza críticament unes sentències que, si bé han donat una gran visibilitat a una qüestió de gran urgència i encara d’actualitat, sembla pressuposar que un tribunal és el millor lloc per a jutjar la responsabilitat pel canvi climàtic. Aquest treball s'acaba preguntant si una reclamació “a la Urgenda”seria possible en el nostre sistema i quin seria previsiblement el seu resultat.
