Acceso usuarios
Carme Freixa Zurita
Las políticas públicas de los usos sociales del tiempo basan todo el desarrollo de sus intervenciones y objetivos en una premisa: considerar el tiempo un derecho de ciudadanía.
Impulsar la autogestión del tiempo y los ritmos de unas ciudades que se adapten a ellas y a las personas, nos lleva a una sociedad mucho más equitativa, paritaria y con un mayor grado de bienestar al desaparecer varios de los factores que conllevan problemas de salud, bien porque están directamente relacionados con el estrés que produce al no poder controlar el tiempo; bien por el poco cuidado del medio ambiente que propicia una organización del tiempo decimonónica.
Les polítiques públiques dels usos socials del temps basen tot el desenvolupament de les seves intervencions i objectius en una premissa: considerar el temps un dret de ciutadania. Impulsar l’autogestió del temps i els ritmes d’unes ciutats que s’hi adaptin com també a les persones, ens porta a una societat molt més equitativa, paritària i amb un major grat de benestar en desaparèixer diversos dels factors que comporten problemes de salut, o bé perquè estan directament relacionats amb l’estrès que produeix en no poder controlar el temps; o bé per la poca cura del medi ambient que propicia una organització del temps decimonònica.
The public policies on the social uses of time base all their activities and objectives on a single premise: holding time to be a right for everyone. Promoting self-management of time and the pace of cities that adapt to this and to people, leads to a much fairer, more equal society, with a greater degree of well-being. This is because it removes several factors causing ill-health, either due to the fact that they are directly related to the stress arising from not being able to control time, or to the lack of care of the environment caused by time being organised according to nineteenth-century principles
