Acceso usuarios
Maria Rosa Monreal, Rafael López Zaguirre
Este artículo hace un breve repaso histórico de la educación social desde mediados de los ochenta, momento en que se crearon las primeras asociaciones de educadores y educadoras con el objetivo de conseguir el reconocimiento formativo y profesional, hasta la actualidad. Se mencionan los momentos clave, como la homologación de las titulaciones, la creación de colegios profesionales y la publicación de los Documentos profesionalizadores en 2007, y se plantea la necesidad de seguir regulando la educación social en todos los ámbitos profesionales, así como de trabajar conjuntamente desde el mundo académico y profesional. El artículo termina apuntando el largo camino que todavía queda por recorrer en la educación social, a pesar de los avances logrados en pocos años.
Aquest article fa un breu repàs històric de l’educació social des de mitjan anys vuitanta, moment en què es van crear les primeres associacions d’educadors i educadores amb l’objectiu d’aconseguir-ne el reconeixement formatiu i professional, fins a l’actualitat.
S’hi esmenten els moments clau, com ara l’homologació de les titulacions, la creació de col·legis professionals i la publicació dels Documents professionalitzadors el 2007, i es planteja la necessitat de continuar regulant l’educació social en tots els àmbits professionals, així com de treballar conjuntament des del món acadèmic i el professional. L’article acaba apuntant el llarg camí que encara cal recórrer en l’educació social, tot i els avenços aconseguits en pocs anys.
This article undertakes a brief historical review of social education from the mid nineteen eighties – when the first associations of social educators were set up with the aim of achieving educational and professional recognition – up to the present, identifying key moments such as the official homologation of academic qualifications, the creation of professional associations and the landmark publication of documents instituting full professionalization in 2007, and positing the need to continue to regulate social education in all the corresponding professional fields and for the academic and professional spheres to work in close conjunction with one another. In conclusion the article signals the long road that still remains to be travelled in social education, despite the considerable progress made in so few years.
