Acceso usuarios
Inés Crosas Remón, Pilar Medina Bravo 
La ciberviolencia ejercida en contra de la mujer está emergiendo como un problema global. Los crecientes casos de youtuberas feministas acosadas en línea demuestran que esta agresión aumenta cuando afecta a una mujer que además es feminista. En este trabajo se pretende explorar el alcance y las estrategias de la ciberviolencia antifeminista presente en la sección de comentarios de YouTube. Para responder a este objetivo principal se parte de un estudio de caso: los comentarios que acompañan el vídeo Why I’m… a feminist, publicado por la youtubera estadounidense Laci Green (2014). Sobre estos, se realiza un análisis de contenido cualitativo cuya interpretación toma como referencia la teoría defendida por Cole (2015) y basada en el modelo de retórica disciplinaria de Foucault (1975). De acuerdo con los resultados, el «insulto», el «sarcasmo», la «imposición», el «deseo de dañar», la «objetivación sexual», la «criminalización/difamación» y la «amenaza» (tanto general como explícitamente sexual) constituyen mecanismos de coacción aplicados sistemáticamente para silenciar a la mujer feminista. Paralelamente, la incomprensión del feminismo, es decir, la defensa de una versión errónea y estereotipada del mismo, representa un patrón común con elevado potencial para promover situaciones de ciberviolencia futuras. La progresiva normalización de la ciberviolencia contra la mujer y antifeminista requiere una respuesta urgente. Además de medidas de concienciación social, una regulación más rigurosa de la red será imprescindible para que en el mundo virtual predominen el respeto y el empoderamiento, y no la violencia o la discriminación.
La ciberviolència exercida en contra de la dona està emergint com un problema global. Els creixents casos de youtuberes feministes assetjades en línia demostren que aquesta agressió augmenta quan afecta una dona que a més és feminista. En aquest treball es pretén explorar l’abast i les estratègies de la ciberviolència antifeminista present en la secció de comentaris de YouTube. Per respondre a aquest objectiu principal es parteix d’un estudi de cas: els comentaris que acompanyen el vídeo Why I’m… a feminist, publicat per la youtubera nord-americana Laci Green (2014). Sobre aquests, es fa una anàlisi de contingut qualitatiu la interpretació de la qual pren com a referència la teoria defensada per Cole (2015) i basada en el model de retòrica disciplinària de Foucault (1975). D’acord amb els resultats, l’«insult», el «sarcasme», la «imposició», el «desig de fer mal», l’«objectivació sexual», la «criminalització/difamació» i l’«amenaça» (tant general com explícitament sexual) constitueixen mecanismes de coacció aplicats sistemàticament per silenciar la dona feminista. Paral·lelament, la incomprensió del feminisme, és a dir, la defensa d’una versió errònia i estereotipada d’aquest, representa un patró comú amb un elevat potencial per promoure situacions de ciberviolència futures. La progressiva normalització de la ciberviolència contra la dona i antifeminista requereix una resposta urgent. A més de mesures de conscienciació social, una regulació més rigorosa de la xarxa serà imprescindible perquè en el món virtual predominin el respecte i l’apoderament, i no pas la violència o la discriminació.
Cyber violence against women and girls is emerging as a global problem. The increasing cases of feminist YouTubers suffering online harassment prove that this kind of aggression intensifies when the victim is a woman and a feminist. This paper aims to explore the scope and strategies of antifeminist cyber violence embedded within the YouTube comment section. In order to achieve the research goal, this work draws from a case study: the comments on the video Why I’m… a feminist, posted by the American YouTuber Laci Green (2014). A qualitative content analysis is undertaken of these comments, whose interpretation takes as a reference Cole’s theory (2015) based on Foucault’s model of disciplinary rhetoric (1975). According to the results, “insult”, “sarcasm”, “imposition”, “wish to hurt”, “sexual objectification”, “criminalization/ defamation” and “threat” (both general and sexually explicit) constitute coercion mechanisms that are systematically applied to silence feminist women. Likewise, the misconception of feminism, that is, the advocacy of a mistaken and stereotyped version of this concept, represents a common pattern with high potential to promote future situations of cyber violence. The progressive normalization of cyber violence against women and girls requires an urgent response. In addition to measures of social awareness, a more rigorous online regulation would be essential for ensuring the predominance of respect and empowerment instead of violence and discrimination in the virtual world.
