Acceso usuarios
Este trabajo analiza los perfiles en Twitter de importantes partidos políticos que concurrían a las elecciones generales del 26 de junio de 2016. La exportación de datos toma los últimos 3200 tuits de cada cuenta. Los objetivos del estudio persiguen, inicialmente, revisar la estructura discursiva de los tuits publicados por las cuentas de los partidos (PP, PSOE, Ciudadanos, Podemos e IU) en unas elecciones es en las que se consolidaba el uso político español de esa red social. Por otra, pretenden determinar cuál es el uso cualitativo que estos perfiles le dan al término educación, un concepto de gran relevancia en unas elecciones generales en las que se vinculaba a la necesidad de innovación, a las regulares protestas contra la LOMCE y al rechazo continuo a largos tiempos de recortes. Se aplica el análisis crítico del discurso (ACD) sobre una muestra de 20 tuits de entre los 339 que utilizan de modo destacado este término, para determinar los significados discursivos que subyacen en estos tuits. Los principales resultados indican una utilización del término más ligada al personalismo de los líderes y a unos intereses electorales determinados que a un uso social o a la difusión de los planes políticos sobre materia educativa. Emergiendo, además, determinadas intenciones ideológicas que no resultaban evidentes en la lectura superficial de estos mensajes de Twitter.
This paper analyses outstanding political parties' Twitter profiles that contested the Spanish general elections in 26th June, 2016. The compilation of data takes the last 3,200 tuits from each account. The objectives of the study seek, on the one hand to review the discursive structure of the tuits published by the parties' accounts (PP, PSOE, Ciudadanos, Podemos and IU); on the other hand, the objectives try to determine what the qualitative use that these political profiles give to the term education is, a relevant concept in general elections of 2016, when it was linked to the need for innovation, to the regular protests against the Organic Law on Education (LOMCE), and to the long-term rejection of budget cuts. Critical Discourse Analysis (CDA) is applied to a sample of 20 tuits from among the 339 tuits that use this term prominently to determine the discursive meanings that underlie in these messages. The main results indicate a use of the term which is more linked to the political leaders' personalities and to electoral interests than to a social use or to the dissemination of political programmes. At the same time, ideological meanings that are not evident on the textual surface emerge with this deeper analysis.
Aquest treball analitza els perfils en Twitter d'importants partits polítics que concorrien a les eleccions generals espanyoles del 26 de juny en 2016. L'exportació de dades pren els últims 3200 tuits de cada compte. Els objectius de l'estudi persegueixen, inicialment, revisar l'estructura discursiva dels tuits publicats pels comptes dels partits (PP, PSOE, Ciutadans, Podemos i IU) en unes eleccions és en les quals es consolidava l'ús polític espanyol d'aqueixa xarxa social. Per una altra, pretenen determinar quin és l'ús qualitatiu que aquests perfils li donen al terme educació, un concepte de gran rellevància en unes eleccions generals en les quals es vinculava a la necessitat d'innovació, a les regulars protestes contra la LOMCE i al rebuig continu front a llarg temps de retallades econòmiques. S'aplica l'anàlisi crítica del discurs (ACD) sobre una mostra de 20 tuits de els 339 que utilitzen de manera destacada aquest terme, per a determinar els significats discursius que subjauen. Els principals resultats indiquen una utilització del terme educació més lligada al personalisme dels líders i a uns interessos electorals determinats que no a un ús social o a la difusió dels plans polítics sobre matèria educativa, emergint, a més, determinades intencions ideològiques que no resultaven evidents en la lectura superficial d'aquests missatges.
