Acceso usuarios
Eivor Jordà Mathiasen
El sexisme lingüístic pot trobar-se en qualsevol text, fins i tot en els que semblen neutres. Un clar exemple d’això són els diccionaris, ja que mostren un determinat reflex de la societat mitjançant diversos mecanismes, com la mateixa selecció d’entrades i definicions. Aquest article analitza el Dictionary of Legal Terms (DLT), d’Enrique Alcaraz Varó, Brian Hughes i Miguel Ángel Campos, i posa de manifest els mecanismes esmentats. A més a més, un estudi comparatiu de les 10 edicions del DLT ens permet observar l’evolució al llarg dels anys del tractament del gènere en un diccionari concret i determinar fins a quin punt s’ha tingut en compte el sexisme que hi ha implícit en el llenguatge, tant en el moment en què el diccionari es va escriure per primer cop com a les successives modificacions posteriors. Finalment, s’ofereixen algunes alternatives, l’ús de les quals pot ajudar a evitar que s’inclogui llenguatge sexista als diccionaris.
Linguistic sexism can be present in any text, even in those that appear to be neutral. One clear example of this is dictionaries, as they exhibit a certain image of our society through multiple mechanisms, such as the selection of both entries and definitions. This paper analyses the Dictionary of Legal Terms (DLT) by Enrique Alcaraz Varó, Brian Hughes and Miguel Ángel Campos, and through this analysis the aforementioned mechanisms are highlighted. Furthermore, a comparative study of the 10 editions of the DLT allows us to observe how one particular dictionary’s treatment of gender has evolved through the years and to determine to what extent the sexism that is implicit in language has been taken into account, both when the dictionary was being written for the first time and also during its successive modifications. Lastly, some alternatives are offered up, the use of which can help to avoid sexist language being included in dictionaries.
