Acceso usuarios
El legislador català, amb l’aprovació del Llibre Sisè del Codi civil de Catalunya, ha fet un pas endavant en la previsió de normes de caire social que propugnen un Dret contractual més just, mitjançant la introducció de l’avantatge injust, figura pionera en l’entorn de l’Estat espanyol. La finalitat d’aquest instrument és protegir la integritat del consentiment que es va prestar apressadament i amb una voluntat no del tot lliure, i solucionar, així mateix, una manca d’equivalència objectiva entre les prestacions intercanviades per les parts. Per això s’ha incorporat una institució autònoma de protecció de la part dèbil que es troba a mig camí entre la justícia substantiva i la justícia procedimental.
L’avantatge injust preveu l’adaptació del contracte com a remei preferent, enfront la rescissió, tot establint el reequilibri de l’economia del contracte. En aquest sentit, es pot apreciar la relació amb els supòsits de la hardship o alteració sobrevinguda de les circumstàncies, sense regulació encara en el nostre ordenament, figura que planteja extensivament la revisió o modificació del contracte quan aquest ha esdevingut desequilibrat de manera sobrevinguda, a diferència dels supòsits d’avantatge injust, en què el desequilibri és produeix en el moment de la conclusió del contracte.
El present treball centra l’atenció en la figura de l’avantatge injust que esdevé un instrument eficaç per a combatre contractes manifestament desequilibrats en perjudici d’una de les parts contractants.
