Acceso usuarios
María del Carmen Bermúdez Granados
Enrique de Santiago fue un personaje algo desconocido, militante del Partido Socialista Obrero Español, y más tarde incorporado al Partido Comunista de España. Tuvo que ver con el Instituto Nacional de Previsión durante la guerra civil española, con temas relacionados con los seguros sociales, las industrias asumidas por los poderes populares sindicalistas y el retiro obrero en el campo. Perteneció a la Comisión ejecutiva de la Unión General de Trabajadores. También estuvo implicado en la Escuela Obrera Socialista, ocupándose de los asuntos relacionados con la estructura del Partido Socialista Obrero Español, compartiendo responsabilidades en la misma con Ramón Lamoneda, Antoni Fabra Ribas y J. Bugeda. Estos otros se ocuparon de los asuntos relativos a la acción parlamentaria, planificación de asuntos económicos y reformas tributarias. Enrique de Santiago es autor también de un documento sobre cómo debía ser la organización general del PSOE, contrastando con el funcionamiento de otros partidos de inspiración socialista o socialdemócrata de Alemania, de Bélgica o de Francia. Estuvo en el exilio en Francia en Toulouse. Pertenecía al sector de la Federación Metalúrgica del PSOE. Abandonó el PSOE y pasó a formar parte del Partido Comunista de España. Fue expulsado de Francia, pasando a Alemania Oriental, donde fallecería.
Enrique de Santiago fù un personaggio molto sconosciuto, militante del Partito socialista operaio spagnolo, e in seguito incorporato nel Partito comunista della Spagna. Aveva a che fare con l'Istituto Nazionale di Previdenza Sociale durante la guerra civile spagnola, con problemi legati alle assicurazioni sociali, le industrie assunte dalle popolari gruppi sindacali e la ritirata dei lavoratori nelle campagne. Apparteneva alla Commissione esecutiva dell'Unione Generale dei Lavoratori della Spagna (la così detta Unión General de Trabajadores). È stato anche coinvolto nella Commisione centrale del Sindicato Socialista, occupandosi di questioni relative alla struttura del Partito socialista operaio spagnolo, condividendo le responsabilità nello stesso con Ramón Lamoneda, Antoni Fabra Ribas e J. Bugeda. Questi altri si occupavano di questioni relative all'azione parlamentare, alla pianificazione degli affari economici e alle riforme fiscali. Enrique de Santiago è anche l'autore di un documento su l'argomento attinente a come dovrebbe essere l'organizzazione generale del PSOE, in contrasto con il funzionamento di altri partiti socialisti o socialdemocratici di Germania, Belgio o Francia. Santiago era in esilio in Francia a Tolosa di Languidoca. Appartenne al settore della Federazione Metallurgica del PSOE. Fu espulso dalla Francia, trasferendosi nella Germania dell'Est, dove sarebbe morto. Abbandonò il PSOE e divenne militante del Partito Comunista di Spagna, senza fregatture e con fedeltà incontrastabile fino alla morte.
Enrique de Santiago va ser un personatge bastant desconegut, militant del Partit Socialista Obrer Espanyol, i més tard incorporat al Partit Comunista d'Espanya. Va tenir a veure amb l'Institut Nacional de Previsió durant la guerra civil espanyola, amb temes relacionats amb les assegurances socials, les indústries assumides pels poders populars sindicalistes i el retir obrer en el camp. Va pertànyer a la Comissió executiva de la Unió General de Treballadors. També va estar implicat a l'Escola Obrera Socialista, ocupant-se dels assumptes relacionats amb l'estructura del Partit Socialista Obrer Espanyol, compartint responsabilitats en la mateixa amb Ramón Lamoneda, Antoni Fabra Ribas, i J. Bugeda. Aquests altres es van ocupar dels assumptes relatius a l'acció parlamentària, planificació d'assumptes econòmics i reformes tributàries. Enrique de Santiago és autor també d'un document sobre com havia de ser l'organització general del PSOE, contrastant amb el funcionament d'altres partits d'inspiració socialista o socialdemòcrata d'Alemanya, de Bèlgica o de França. Va estar en l'exili a França a Tolosa de Llenguadoc. Pertanyia al sector de la Federació Metal·lúrgica del PSOE. Va abandonar el PSOE i va passar a formar part del Partit Comunista d'Espanya. Va ser expulsat de França, passant a Alemanya Oriental, on moriria.
