Valencia, España
La generalización de los indicadores bibliométricos en la evaluación de la investigación y en el diseño de políticas ha ido acompañada de una percepción cada vez más generalizada según la cual el uso de estas herramientas a menudo es problemático o inapropiado. En este artículo presentamos un marco sencillo que permite analizar las condiciones en las que el uso de indicadores como método de evaluación puede fallar. Los motivos de estos errores pueden ser tres. En primer lugar, puede ocurrir que los parámetros de los modelos que relacionan las propiedades y los indicadores sean inestables y, por lo tanto, que los indicadores no sean comparables en el tiempo o en el espacio. En segundo lugar, puede pasar que los modelos empleados sean incorrectos. Finalmente, puede suceder que la propiedad del indicador sea irrelevante en relación con el objeto de estudio. Este marco que proponemos puede resultar especialmente útil para comprender los problemas que representa el uso de indicadores convencionales en espacios “periféricos”, es decir, en áreas geográficas, lenguas o disciplinas que se sitúan en los márgenes del sistema científico.
The spread of bibliometric indicators in research evaluation and policy has been accompanied by an increasing realisation that indicators’ use is often problematic and/or inappropriate. In this article, we propose a parsimonious framework to analyse the conditions under which the use of indicators become problematic. We propose that indicators’ use in evaluation can breakdown for three reasons. First, because the parameters of the models linking properties and indicators are unstable and, as a consequence, indicators cannot be compared across spaces or time. Second, because the underlying models are incorrect. Third, because the property of the indicator is irrelevant for the issue examined. This framework can be particularly helpful in fostering an understanding of the problems of conventional indicators in "peripheral" spaces – i.e. in geographical, linguistic or disciplinary areas that are in the margins of the science system.
La generalització dels indicadors bibliomètrics en l’avaluació de la recerca i en el disseny de polítiques ha anat acompanyada d’una percepció cada cop més estesa segons la qual l’ús d’aquestes eines sovint és problemàtic o inapropiat. En aquest article presentem un marc senzill que permet analitzar les condicions en què l’ús d’indicadors com a mètode d’avaluació pot fallar. Els motius d’aquests errors poden ser tres. En primer terme, pot ser que els paràmetres dels models que relacionen les propietats i els indicadors siguin inestables i, per tant, que els indicadors no siguin comparables en el temps o en l’espai. En segon lloc, pot ser que els models emprats siguin incorrectes. Finalment, pot ser que la propietat de l’indicador sigui irrellevant en relació amb l’objecte d’estudi. Aquest marc que proposem pot resultar especialment útil per a comprendre els problemes que representa l’ús d’indicadors convencionals en espais “perifèrics”, és a dir, en àrees geogràfiques, llengües o disciplines que se situen en els marges del sistema científic.