Acceso usuarios
Guillem López i Casasnovas 
, Ivan Planas Miret
La crisi econòmica ens ha portat a deu anys de retorn a la casella inicial del benestar social. En aquest article analitzem com els impactes de la crisi s’han traslladat al finançament del sector públic i, alhora, a la manera en què els diferents serveis s’han gestionat i transformat. Tot i la duresa de la crisi —doble recessió el 2011— viscuda per Espanya des del 2007, la despesa social no s’ha «enfonsat» —en termes del seu pes al PIB—, encara que sí que mostra evidències d’esgotament —en termes capitatius. En aquest article s’aborden alguns temes generals pel que fa a la incidència de la crisi en la gestió dels serveis públics: l’estil de gestió, amb especial referència a les licitacions públiques; els canvis del nivell de cobertura dels serveis públics, per la via de les reduccions de despesa sense grans canvis normatius; els desajustos de la composició de la despesa, per la diferent incidència de la consolidació fiscal i la incipient recuperació de la despesa en les partides del pressupost; la crisi de les col·laboracions público-privades i el debat sobre la relació entre el sector públic i el sector privat, incloent els canvis normatius en el marc de contractació i les noves oportunitats que aquests obren; la justificació de la despesa pública en termes de relació cost-benefici; i, finalment, els reptes pendents de l’Administració pública catalana.
The economic crisis has taken us back ten years to square one in terms of social welfare. In this article, we analyse how the effects of the crisis have impacted the financing of the public sector and the way services have been managed and transformed. Despite the severity of the crisis experienced by Spain since 2007, with a double-dip recession in 2011, social spending has not collapsed in terms of GDP percentage, although it does show signs of exhaustion in terms of capitation. In this article, we address some general issues relating to the impact of the crisis on public services management: management style, with particular reference to public tenders; changes in the level of coverage of public services through spending cuts without major changes in legislation; imbalances in the composition of spending due to the varying impact of fiscal consolidation and the incipient recovery of spending on budget items; the crisis in publicprivate partnerships and the debate on the relationship between the public and private sector, including legislative changes in procurement and the resulting new opportunities; the justification of public spending in terms of the benefitcost ratio; and finally, the challenges that are facing the Catalan public administration.
