Acceso usuarios
Núria Bosch Roca 
Aquest article té per objectiu analitzar la incidència de la crisi econòmica que es va iniciar el 2007 sobre les finances de la Generalitat de Catalunya, així com les polítiques de consolidació fiscal aplicades. La crisi va afectar greument els ingressos impositius de la Generalitat, principalment l’impost sobre transmissions patrimonials lligat al sector immobiliari. Les polítiques de consolidació fiscal aplicades pel cantó dels ingressos s’han vist condicionades pel poder tributari de la Generalitat, sense capacitat normativa sobre els grans impostos, llevat de l’IRPF, i l’escassa capacitat de gestió tributària, que porta les finances de la Generalitat a estar sotmeses al sistema de bestretes. La conseqüència de tot plegat va ser una reducció important de la seva despesa, que va afectar els serveis de l’estat del benestar (sanitat, educació). Contràriament, les despeses financeres van augmentar notablement per la generació de dèficit i endeutament.
Amb tot, es pot concloure que la retallada de la despesa en serveis bàsics no ha estat només a causa de la crisi sinó també de les deficiències del model de finançament autonòmic i dels objectius de dèficit fixats per l’Estat, més baixos dels que correspondrien pel volum competencial de la Generalitat.
The purpose of this article is to analyse the impact that the economic crisis, which began in 2007, and the fiscal consolidation policies subsequently adopted have had on the finances of the Catalan government (Generalitat of Catalonia). The crisis seriously affected the Generalitat’s tax revenues, mainly the Property Transfer Tax linked to the real estate sector. The fiscal consolidation policies applied on the revenue side have been determined by the taxing power of the Generalitat, which has no regulatory power over major taxes, except Personal Income Tax (IRPF), and very limited powers with regard to tax administration, which means the Generalitat’s finances are subject to the advance payment system. Consequently, there has been a significant reduction in Catalan government expenditure, which has hit the welfare state services (health and education). Financial expenditure, on the other hand, increased considerably by generating deficit and debt. It may therefore be concluded that spending cuts on basic services have not only been caused by the crisis but also by the shortcomings of the regional financing model and the deficit targets set by the central government, lower than what would correspond to the Generalitat’s responsibilities.
