Acceso usuarios
Blanca Belmonte Peláez
La aprobación de la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno, ha supuesto un gran cambio en el ejercicio del poder público que ha obligado a todas las Administraciones a adquirir nuevos hábitos de conducta adaptados a lo que se ha llamado «cultura de la transparencia». En España, el factor determinante para la implantación en de esta cultura fue la crisis económica que comenzó en 2008 y que dio lugar, especialmente desde 2011, a la proliferación de movimientos sociales que pusieron de relieve el descontento de los ciudadanos con la clase política y la necesidad de volver a conectar a la sociedad civil con las instituciones.
El objetivo principal de la transparencia es llevar a cabo un control más eficaz del poder público y fomentar la participación de los ciudadanos en la toma de decisiones que les afectan. Todo ello con el fundamental apoyo de las nuevas tecnologías. Examinaremos a continuación la adaptación de los Parlamentos a este nuevo escenario, repasando los elementos que se incluyen dentro del concepto de transparencia, como son la publicidad activa, el derecho de acceso, la participación ciudadana, los Códigos éticos y la regulación de los grupos de interés.
The approval of Law 19/2013, 9 December, on transparency, access to public information and good governance has been a major change in exercising public powers and has forced all Public Administrations to acquire new habits of behavior adapted to the so-called «culture of transparency».
In Spain, determining factor for the implementation of such culture was the economic crisis beginning back in 2008 and which led, particularly since 2011, to the incorporation of social movements showing the social unrest of Spanish citizens with the political class and the need to link again civil society and institutions. The main objective of transparency is to carry out an effective control of public powers and enhancing the participation of citizens in making decisions affecting them with the essential support of new technologies. We will examine how the Parliaments have adapted their behavior to this new scenario, reviewing the elements included within the concept of transparency, including active publicity, right of access, citizen participation, codes of ethics and the regulation of interest groups.
L’aprovació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, ha suposat un gran canvi en l’exercici del poder públic que ha obligat totes les administracions a adquirir nous hàbits de conducta adaptats al que s’ha anomenat «cultura de la transparència».
A Espanya, el factor determinant per a la implantació d’aquesta cultura va ser la crisi econòmica que va començar en 2008 i que va donar lloc, especialment des de 2011, a la proliferació de moviments socials que van posar en relleu el descontentament dels ciutadans amb la classe política i la necessitat de tornar a connectar la societat civil amb les institucions.
L’objectiu principal de la transparència és dur a terme un control més eficaç del poder públic i fomentar la participació dels ciutadans en la presa de decisions que els afecten. Tot això amb el suport fonamental de les noves tecnologies. Examinarem a continuació l’adaptació dels parlaments a aquest nou escenari, repassant els elements que s’inclouen dins del concepte de transparència, com són la publicitat activa, el dret d’accés, la participació ciutadana, els codis ètics i la regulació dels grups d’interès.
