Acceso usuarios
Ana Irene Rovetta Cortés
En un momento en que las políticas para la diáspora están en auge a escala global y la mayor parte de las investigaciones estudia iniciativas generadas desde los estados nación, este artículo examina las políticas para la diáspora desplegadas desde una escala más pequeña. Tomando como estudios de casos las medidas de dos regiones de España e Italia (Galicia y el Véneto), se analizan los antecedentes, las características, las motivaciones y la evolución de las políticas regionales para la diáspora y se exploran algunas de sus consecuencias. El artículo adopta la perspectiva de la antropología de las políticas para analizar las políticas para la diáspora, y explora sus consecuencias a partir de un trabajo etnográfico que incorpora las narraciones de dos generaciones de migrantes que pueden categorizarse como diáspora. Se revela un incremento del lenguaje economicista en las políticas y un escaso interés hacia las mismas por parte de los migrantes entrevistados.
En un moment en què les polítiques per a la diàspora estan en auge a escala global i la major part de les recerques estudia iniciatives generades des dels estats nació, aquest article examina les polítiques per a la diàspora desplegades des d'una escala més petita. Prenent com a estudis de casos les mesures de dues regions d'Espanya i Itàlia (Galícia i el Vèneto), s’analitzen els antecedents, les característiques, les motivacions i l’evolució de les polítiques regionals per a la diàspora i se n’exploren algunes conseqüències. L’article adopta la perspectiva de l’antropologia de les polítiques per analitzar les polítiques per a la diàspora, i explora les seves conseqüències a partir d’un treball etnogràfic que incorpora les narracions de dues generacions de migrants que poden categoritzar-se com a diàspora. Es revela un increment del llenguatge economicista en les polítiques i un escàs interès cap a aquestes per part dels migrants entrevistats.
At a time when diaspora policies are on the rise globally and most research is focusing attention on initiatives developed by nation-states, this paper examines diaspora mechanisms generated on a smaller scale. Taking the diaspora policies implemented by two regions of Spain and Italy (Galicia and Veneto) as case studies, this paper analyzes the premises, characteristics, motivations, and evolution of these initiatives and explores some of their consequences. The paper employs an anthropology of policy lens to analyze diaspora policies. An ethnographic approach is used to explore some of the consequences of diaspora policies by examining the narratives of two generations of migrants who can be categorized as diaspora. An increase in the economic language of policies and little interest towards diaspora policies among migrants are revealed.
