Acceso usuarios
El valencià/català parlat a l’àrea oriental dels municipis murcians de Favanella, Iecla i Jumella, com a minoria lingüística incontestable en el si de la Regió de Múrcia (i a la vegada l’expressió més petita de totes les que componen el domini lingüístic català), és la que menys protecció i reconeixement rep, en tots els ordres imaginables.
Un possible intent de capgirament de la situació seria el que podria fer l’Administració regional murciana en virtut de l’establert en l’article 3.3 de la Constitució, i d’una lectura finalista de l’Estatut d’autonomia de la Regió de Múrcia i de la pròpia legislació autonòmica murciana (en matèria de patrimoni cultural; de mitjans de comunicació audiovisual; educativa; toponímica i, inclús, de caire honorífic i simbòlic), que conté els vímets jurídics per a protegir i reconèixer el català que s’hi parla, almenys com a peculiaritat cultural. I més encara si es vincula aquest enclavament, geogràficament murcià –el territori conegut com el Carxe- però vinculat culturalment i perifèricament a allò valencià, amb el que suposa la normativa internacional a nivell europeu relativa a les llengües regionals o minoritàries.
Tanmateix, pel que ha ocorregut fins al dia, l’eventual actuació de l’Administració regional murciana en pro del valencià a terres murcianes resulta molt improbable, just pel fet paral·lel que tampoc no protegeix el patrimoni lingüístic dialectal murcià pròpiament dit.
En qualsevol cas, aquesta expressió lingüística catalana a i del Carxe, en situació de molt seriós i greu camí de minorització i desaparició, té l’avantatge de poder rebre, com a única protecció alternativa i efectiva, el que puga fer la veïna Administració valenciana, com a realitat immediata i transfronterera.
The Valencian/Catalan spoken in the eastern area of the Murcian towns of Abanilla, Yecla and Jumilla, as an undeniable language minority in the Region of Murcia (and also the smallest expression of all those making up the Catalan linguistic domain), is the one which receives least protection and recognition in every conceivable way.
This situation could be turned around if the Regional Government of Murcia were to take action under section 3.3 of the Spanish Constitution and a teleological reading of the Region of Murcia’s Statute of Autonomy and Murcia’s own regional legislation (on cultural heritage, broadcasting, education, place names and even in an honorific and symbolic way) which contains the legal mechanisms required to safeguard and recognise the Catalan spoken there if only as a special cultural feature. This is even more the case if this enclave, geographically in Murcia as el Carxe but culturally and peripherally linked to Valencian culture, is tied in with the implications of international European regulations concerning regional or minority languages.
However, experience to date suggests it is highly unlikely that the Regional Government of Murcia would take any action to support Valencian in Murcia simply because it does not even safeguard Murcia’s dialectal linguistic heritage.
This Catalan linguistic expression in and from el Carxe is on a very bleak and grim path towards minority status and disappearance.
However, it has the advantage of being in a position to receive immediate and cross-border help from the neighbouring Regional Government of Valencia as the only alternative and effective means of safeguarding it
