Acceso usuarios
Joan Costa Carreras
Els motius per emprendre aquest treball són que cal una avaluació de l’estandardització del català com a actuació de política lingüística pública i que l’anomenat canvi de preposició davant d’infinitiu complement o adjunt és un dels preceptes menys seguits de la normativa anterior a la GIEC (2016). Partint de la definició que Costa (2016b) fa del «marc de condicions sociolingüístiques favorables» i atès que la nova etapa d’estandardització que enceta la GIEC està tot just en la fase de codificació, és el moment de començar a avaluar aquesta fase. S’assumeix que la definició tan precisa com sigui possible del grup destinatari de la codificació faria molt menys desajustada la tasca d’avaluar el seu grau d’implantació. La hipòtesi del treball és que el protocol dissenyat per Costa (2016a) permetrà avaluar l’adequació de la codificació d’aquesta construcció i l’objectiu del treball, doncs, és avaluar quines condicions del protocol compleix aquesta codificació. Quant al marc teòric, l’anàlisi es farà en l’àmbit de la planificació de corpus. Metodològicament, ens cenyirem a l’anàlisi de les hipòtesis de Costa (2016a: § 3.1).
The grounds for this paper are that the standardisation of Catalan as a public language policy needs to be evaluated and that what is called the ‘change in preposition before an infinitive complement or adjunct’ is one of the less-implemented precepts of prescriptive grammar prior to the Gramàtica de la Llengua Catalana by the Institut d’Estudis Catalans (GIEC 2016). Based on the definition that Costa (2016b) provides of the ‘framework of favourable sociolinguistic conditions’ and given that the new stage of standardisation initiated by the GIEC is precisely in the codification phase, it is time to begin evaluating this phase. It is assumed that a definition of the codification target group which is as accurate as possible would make the task of evaluating its degree of implementation much more suitable. The paper’s hypothesis is that the protocol designed by Costa (2016a) will allow assessing the appropriateness of the codification of this construction and so its objective is to evaluate which of the protocol’s conditions this codification meets. Regarding the theoretical framework, the analysis will be carried out in the field of language-corpus planning. Methodologically, we will keep to analysis of Costa’s hypotheses (2016a: § 3.1)
