L¿avaluació de la qualitat i de la repercussió de les revistes com a punt de partida per sistematitzar la qualitat de la recerca representa un dels mètodes indirectes habitualment més emprats per obtenir informació de base en accions d¿avaluació sistemàtiques i voluminoses, com ara les que es desenvolupen en les resolucions de convocatòries públiques d¿ajuts a projectes i grups de recerca. De totes maneres, aquest mètode s¿enfronta amb un escull important: l¿elaboració de rànquings de revistes en humanitats i ciències socials resulta força més complexa que en disciplines de ciències experimentals, biomèdiques o tecnològiques. Els components culturals, lingüístics i territorials de la recerca en humanitats i ciències socials fan qüestionar de manera radical els rànquings internacionals. És en aquest context que, en el present article presentem l¿experiència d¿un treball en curs, amb què es vol avaluar els rànquings de revistes d¿humanitats i ciències socials publicats el 1997 amb aquesta finalitat per la Generalitat de Catalunya, ja que malgrat que van significar un intent de fer una aproximació adaptada al col·lectiu català d¿investigadors, la proposta ha estat objecte permanent de controvèrsies i crítiques i, avui per avui, no gaudeix del reconeixement necessari del món acadèmic català.