Acceso usuarios
Joan Oliver Araujo 
, Vicente Juan Calafell Ferrá
El día 2 de junio de 2014 Juan Carlos I anunció públicamente su decisión de abdicar la corona de España, que se hizo efectiva mediante la Ley orgánica 3/2014, de 18 de junio. Dicha abdicación, y el consiguiente relevo en la jefatura del Estado en la persona de Felipe VI, ha abierto una nueva etapa en el devenir de la monarquía en España. Esta ocasión es propicia para hacer una valoración del largo reinado de Juan Carlos I, en el que pueden distinguirse tres etapas bastante definidas y bien diferenciadas entre sí: la primera (1975-1982), de claro incremento del prestigio político y del afecto popular del rey; la segunda (1982-2010), de normalización de la monarquía parlamentaria en España; y la tercera (2010-2014), desde el comienzo del llamado «caso Urdangarín» hasta la abdicación, de acelerado declive personal e institucional del monarca. La sucesión habida en el trono de España también nos sirve para tratar de determinar si la llegada del nuevo rey ha traído consigo cambios (sustanciales, pero también formales, dada la importancia simbólica de la institución) en relación con el reinado anterior o si, una vez pasada la novedad, nos encontramos con que todo sigue igual. A estas reflexiones se añaden otras relativas al carácter de la abdicación (conveniente o necesaria, voluntaria o forzosa), al mecanismo jurídico por el que se la ha dotado de eficacia jurídica, a las dudas que suscita el estatuto jurídico del exrey o, en fin, a la controversia sobre los límites de la crítica a la monarquía en España a la luz de la doctrina del Tribunal Constitucional y del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Este trabajo trata de todas estas cuestiones.
El dia 2 de juny de 2014 Joan Carles I va anunciar públicament la seua decisió d’abdicar la corona d’Espanya, abdicació que es va fer efectiva mitjançant la Llei orgànica 3/2014, de 18 de juny. Aquesta abdicació, i el consegüent relleu en la direcció de l’Estat en la persona de Felipe VI, ha obert una nova etapa en l’esdevenir de la monarquia a Espanya. Aquesta ocasió és propícia per a fer una valoració del llarg regnat de Joan Carles I, en el qual poden distingir-se tres etapes prou definides i ben diferenciades entre si: la primera (1975-1982), de clar increment del prestigi polític i de l’afecte popular del rei; la segona (1982-2010), de normalització de la monarquia parlamentària a Espanya; i la tercera (2010-2014), des del començament del denominat «cas Urdangarín» fins a l’abdicació, d’accelerat declivi personal i institucional del monarca. La successió que hi ha hagut en el tron d’Espanya també ens serveix per a tractar de determinar si l’arribada del nou rei ha comportat canvis (substancials, però també formals, donada la importància simbòlica de la institució) en relació amb el regnat anterior o si, una vegada passada la novetat, trobem que tot segueix igual. A més d’aquestes reflexions, se n’hi afigen altres relatives al caràcter de l’abdicació (convenient o necessària, voluntària o forçosa), al mecanisme jurídic pel qual ha sigut dotada d’eficàcia jurídica, als dubtes que suscita l’estatut jurídic de l’exrei o, en fi, a la controvèrsia sobre els límits de la crítica a la monarquia a Espanya a la llum de la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquest treball tracta de totes aquestes qüestions.
On June 2 2014, Juan Carlos I publicly announced his decision to abdicate the Crown of Spain, which became effective through Organic Law 3/2014, of June 18. This abdication, and the consequent succession to the Throne by Felipe VI, has opened a new era in the future of the monarchy in Spain. This is a good opportunity to make an assessment of the long reign of Juan Carlos I, in which we can distinguish three well defined and distinct tages: the first (1975-1982), when the new king gained growing political prestige and popular affection; the second (1982-2010), of normalization of the parliamentary monarchy in Spain; and the third (2010-2014), from the beginning of the so-called “Urdangarin case” until the abdication, marked by the king’s accelerated personal as well as institutional decline. This succession to the Spanish Throne also moves us to try to determine if the arrival of the new king has brought changes (substantial, but also formal, given the symbolic importance of the institution) in comparison with the previous reign or if, once the novelty has worn off, we find that nothing has really changed. To these considerations, we add other reflections on the nature of the abdication (convenient or necessary, voluntary or forced), the legal mechanism by which it became effective, the doubts raised by the legal status of the former King or, finally, the dispute over the boundaries of criticism of the monarchy in Spain in light of the doctrine of the Constitutional Court and the European Court of Human Rights. This work deals with all these issues.
