Acceso usuarios
Anna Manso
El encaje entre familia y escuela, sobre el papel, es idílica, pero la realidad es algo muy distinto. El día a día no se parece en nada a esas fotografías ideales que aparecen en las webs de los centros escolares. Ni a la visión imaginada que tenemos al respecto los progenitores. Todos la pifiamos. Por demasiada implicación, por demasiado poca, por suspicacias, por reproches. Pero un buen punto de partida para el entendimiento es admitir que todos, absolutamente todos, somos imperfectos, y que el sentido del humor bien puede actuar a modo de engrasante en esta relación tan necesaria.
Sobre el paper, l’encaix entre família i escola és idíl·lic, però la realitat és tota una altra cosa. La vida quotidiana no s’assembla gens a les fotografies ideals que apareixen a les webs dels centres docents ni a la visió imaginada que en tenim les progenitores i els progenitors. Tots l’espifiem. Per massa implicació, per massa poca, per suspicàcies, per retrets. Però un bon punt de partida per arribar a l’entesa és admetre que tots plegats som imperfectes i que el sentit de l’humor pot ser un bon oli per greixar aquesta relació tan necessària.
