Acceso usuarios
Dani Torrents Vilà, Rafael Merino Pareja, Maribel García Gràcia, Ona Valls
El debate sobre el efecto de los centros escolares ha sido ingente desde la aparición del informe Coleman. La desigualdad de rendimiento educativo entre el alumnado según el centro escolar al que acude es un hecho conocido tanto por científicos sociales como por muchas familias, que lo tienen en cuenta en sus estrategias de elección de escuela. La cuestión clave es dirimir si esta diferencia se debe más al efecto composición o si en ella interviene la acción pedagógica del centro. Como indicador de acción pedagógica se ha escogido la comprensividad en el currículo. La hipótesis que se plantea es que el efecto de composición es mayor que la organización del currículo. Los datos que se han utilizado provienen de una encuesta realizada a 1782 estudiantes que cursaban 4.º de ESO en 27 centros de la ciudad de Barcelona. Se ha utilizado un modelo de análisis lineal jerárquico para medir las diferencias entre centros controlando las características individuales de los alumnos. Las diferencias entre centros se atribuyen fundamentalmente a la composición social del alumnado, y con un carácter residual al currículo más o menos comprensivo. También se destaca que el efecto composición tiene un impacto menor en las chicas de clase baja, ya que obtienen mejores resultados de los esperados en centros con mayor complejidad social.
School effects have been a controversial issue since the publication of the Coleman report. Students’ attainment varies depending on the school they attend; a fact that is well known in social scientific research as well as in families, who take these differences into account in their school choice strategies. The key issue is whether this difference is related to the student social composition or to the pedagogical model implemented by the school and based on the comprehensive curricula. The main hypothesis is that the impact of social composition is greater than that of comprehensiveness. Data were collected from 1,782 secondary school students in the 10th grade at 27 schools in the city of Barcelona. A hierarchical linear model is run to analyze the differences between schools, controlling for the individual features of students. The differences between schools are mainly due to the social composition of students and the different degrees of comprehensiveness is not relevant. Moreover, lower class female students are less exposed to the composition effect because they perform better than expected in more socially complex schools.
El debat sobre l’efecte dels centres escolars ha estat ingent des de l’aparició de l’informe Coleman. La desigualtat de rendiment educatiu entre l’alumnat segons el centre escolar al qual acudeix és un fet conegut tant per científics socials com per moltes famílies, que ho tenen en compte en les seves estratègies d’elecció d’escola. La qüestió clau és dirimir si aquesta diferència es deu més a l’efecte composició o si hi intervé l’acció pedagògica del centre. Com a indicador d’acció pedagògica s’ha escollit la comprensivitat en el currículum. La hipòtesi que es planteja és que l’efecte de composició és més gran que l’organització del currículum. Les dades que s’han utilitzat provenen d’una enquesta feta a 1.782 estudiants que cursaven 4t d’ESO en 27 centres de la ciutat de Barcelona. S’ha fet servir un model d’anàlisi lineal jeràrquic per mesurar les diferències entre centres controlant les característiques individuals dels alumnes. Les diferències entre centres s’atribueixen fonamentalment a la composició social de l’alumnat, i amb un caràcter residual al currículum més o menys comprensiu. També es destaca que l’efecte composició té un impacte menor en les noies de classe baixa, ja que obtenen millors resultats dels esperats en centres amb una complexitat social més gran.
