Acceso usuarios
Gloria Álvarez Bernardo, Nuria Romo Avilés 
En este artículo se aborda la figura de los coprogenitores y de las coprogenitoras en las familias reconstituidas no heteronormativas. Se analiza tanto su identidad como los roles que desempeña dentro del conjunto de las relaciones familiares. Los datos proceden de cinco entrevistas semiestructuradas realizadas a familias reconstituidas no heteronormativas que provenían tanto de una relación heterosexual previa (4) como de una relación no heterosexual previa (1). Las personas entrevistadas coinciden en señalar que la opción sexual no es fuente de conflicto entre sus hijos e hijas, si bien el divorcio y el inicio de una nueva relación es lo que puede provocar problemas económicos, parentales o personales, entre otros. Por ello, es importante definir la posición del coprogenitor o de la coprogenitora ante esta nueva situación. En lo relativo a la identidad, el coprogenitor o la coprogenitora se define y es definido como un amigo de los hijos y/o de las hijas de su pareja. Y en cuanto a sus funciones, se limitan a darle consejos sobre el cuidado y la educación de sus criaturas. Traspasar estos límites puede ser fuente de conflicto familiar. Así mismo, la presencia y la participación del otro progenitor, la edad de los hijos y/o de las hijas o que exista convivencia son factores que influyen en la definición de la identidad y de las funciones de los coprogenitores y de las coprogenitoras.
En aquest article s’aborda la figura dels coprogenitors i de les coprogenitores en les famílies reconstituïdes no heteronormatives. S’hi analitza tant la seva identitat com els rols que exerceix dins del conjunt de les relacions familiars. Les dades procedeixen de cinc entrevistes semiestructurades realitzades a famílies reconstituïdes no heteronormatives que provenien tant d’una relació heterosexual prèvia (4) com d’una relació no heterosexual prèvia (1). Les persones entrevistades coincideixen a assenyalar que l’opció sexual no és font de conflicte entre els seus fills i filles, si bé el divorci i l’inici d’una nova relació és el que pot provocar problemes econòmics, parentals o personals, entre d’altres. Per això, és important definir la posició del coprogenitor o de la coprogenitora davant aquesta nova situació. Quant a la identitat, el coprogenitor o la coprogenitora es defineix i és definit com un amic dels fills i/o de les filles de la seva parella. I quant a les seves funcions, es limiten a donar-li consells sobre la cura i l’educació de les seves criatures. Traspassar aquests límits pot ser font de conflicte familiar. Així mateix, la presència i la participació de l’altre progenitor, l’edat dels fills i/o de les filles o que existeixi convivència són factors que influeixen en la definició de la identitat i de les funcions dels coprogenitors i de les coprogenitores.
This article examines the representation of stepparents in non-heteronormative stepfamilies and addresses their identity and roles. Four families that came from a prior heterosexual marriage and one from a prior homosexual marriage were interviewed. The results reveal that sexual orientation is not relevant in family relationships for the couples interviewed. However, divorce and a new relation can be a cause of conflict, making it important to define the role of the stepparents. Stepparents are defined as friends and counsellors, roles they should not overstep. Moreover, involvement of the other parent, the children’s age and cohabitation are factors that influence stepparents’ identity and functions.
