Acceso usuarios
Isabel Palomares Linares, Maarten van Ham
A pesar del bagaje acumulado en otros países, en España, las fuentes de microdatos disponibles en materia de movilidad han resultado insuficientes para afrontar análisis de las historias individuales residenciales y espaciales dentro de contextos urbanos. Este trabajo permite realizar una primera aproximación al estudio de dichas historias en un contexto metropolitano español. Basándonos en una encuesta de Granada con información acerca del total de cambios domiciliarios y espaciales —entre barrios— realizados en un periodo de diez años, proponemos un método de regresión de conteo Hurdle para el estudio de las historias de (in)movilidad y descubrimos la influencia de cuatro dimensiones básicas (transcurso vital, estado en la carrera residencial, posición social y tipo de barrio en el que se reside) en la generación de trayectorias más (o menos) sedentarias. Los resultados de este artículo indican que la inmovilidad residencial y espacial responde a factores como el grado de arraigo de los individuos y de los hogares. La hipermovilidad, sin embargo, está conectada con perfiles jóvenes y con pocas cargas familiares. La posición social y el tipo de barrio en el que se reside emergen como factores explicativos relevantes a la hora de entender trayectorias más sedentarias.
Malgrat el bagatge acumulat en altres països, a Espanya, les fonts de microdades disponibles en matèria de mobilitat han resultat insuficients per afrontar anàlisis de les històries individuals residencials i espacials dins de contextos urbans. Aquest treball permet fer una primera aproximació a l’estudi d’aquestes històries en un context metropolità espanyol. Basant-nos en una enquesta de Granada amb informació sobre el total de canvis domiciliaris i espacials —entre barris— realitzats en un període de deu anys, proposem un mètode de regressió de comptatge Hurdle per a l’estudi de les històries d’(im)mobilitat i descobrim la influència de quatre dimensions bàsiques (transcurs vital, estat en la carrera residencial, posició social i tipus de barri on es resideix) en la generació de trajectòries més (o menys) sedentàries. Els resultats d’aquest article indiquen que la immobilitat residencial i espacial respon a factors com el grau d’arrelament dels individus i de les llars. Tanmateix, la hipermobilitat està connectada amb perfils joves i amb poques càrregues familiars. La posició social i el tipus de barri on es resideix emergeixen com a factors explicatius rellevants a l’hora d’entendre trajectòries més sedentàries.
Although there is a large international body of literature on residential mobility, the research on Spain is scarce. The main reason is that there is little suitable microdata which allows the analysis of individual residential and spatial mobility within urban contexts. This paper is one of the first to study mobility in a Spanish metropolitan context. We use data from a survey conducted in Granada with information on residential and spatial mobility between neighborhoods over a 10-year period and a Hurdle count regression method for the study of (in)mobility. The results show the effects of four basic dimensions (life course, stage in the residential career, social position and the neighborhoods where people live) on the generation of more (or less) sedentary trajectories. We found that residential and spatial immobility is associated with settled individuals and households. On the other hand, hypermobility is connected to younger age groups and those without children. The social position and type of neighborhood in which people reside emerge as relevant factors to understand immobility behavior.
