Public health in Catalonia between 1885 and 1939

• Ferran Sabaté ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 10, 2017, págs. 43-57
• Idioma: inglés
• DOI: 10.2436/20.1000.01.131
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen

  • In the 50-year period falling between two health emergencies, a cholera epidemic and the Spanish Civil War (1885-1936), Catalonia underwent a profound transformation in all aspects of life. This was expressed in an awakening and desire for modernisation and the recovery of its national personality. In the first 25 years, which dovetailed with the Modernist era, Catalan society became aware of its situation – in the field of health, as well – and civil society and towns started testing grassroots solutions. In the second stage, with the creation of the Mancomunitat de Catalunya and the influence of Noucentisme, a “regional state” began to be built which planned and initiated improvements in the health conditions all over the land, albeit with many limitations.

• Referencias bibliográficas
  • Jacint Corbella and Josep Maria Calbet. “L’evolució del pensament mèdic català en el segle xix”. Anales de Medicina, monograph no. 2 (1973),...
  • Vicente Artigas Raventós. “Las epidemias barcelonesas de fiebre amarilla en el siglo xix y su influencia en la reforma sanitaria de la Ciudad”....
  • Lluís Claramunt i Furest. La pesta en el pla de Barcelona. Imp. La Ibérica-C. Gisbert, Barcelona 1933.
  • Pedro Felipe Monlau. “Remedios del pauperismo”. Estudios de Historia Social, no. 10-11 (1919), pp. 374-385.
  • Ricardo Campos Marín. “Alcoholismo y reformismo social en la España de la Restauración:. In: Ángel González de Pablo. Enfermedad, Clínica...
  • Jordi Nadal. La población española (siglos xvi a xx). Barcelona, Ariel, 1973.
  • Llorenç Prats. La Catalunya rància. Les condicions de vida materials de les classes populars a la Catalunya de la Restauració segons les topografies...
  • [Josep Maria Calbet and Jacint Corbella. “Les preocupacions socials dels metges en el segle xix”. In: Actes del Xè Congrés de Metges i Biòlegs...
  • Antoni Jutglar. Condiciones de vida y trabajo obrero en España a mediados del siglo xix. Antrhopos, Barcelona 1984.
  • Pedro Felipe Monlau. “Remedios...”, op. cit., pp. 374- 385.
  • José García Viñas. Apuntes para el estudio médicohigiénico de la miseria. Discurso leído para optar al grado de doctor en medicina y cirugía...
  • Horacio Capel and Mercè Tatjer. “Reforma social, serveis assistencials i higienisme a la Barcelona de finals del segle xix (1876-1900)”. In:...
  • Jacint Corbella, Josep Maria Calbet, Manuel M. Escudé and Margarita Luna. “El problema de la vivienda del obrero en la medicina catalana del...
  • Enrique Robledo Negrini. Habitaciones para obreros. Tip. L’Avenç de Massó y Casas, Barcelona 1892.
  • Ildefons Cerdà Sunyer. Teoría general de la urbani- zación y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona....
  • Ferran Sabaté Casellas. “Pere Garcia Faria i els orígens de l’enginyeria sanitària”. Gimbernat, no. 22 (1994), pp. 227-236.
  • Pere Garcia Faria. “¿Cumplen las modernas edifica- ciones de Barcelona con los principios de la higiene? En caso negativo, ¿cuáles son las...
  • Josep Nin Pullés. “Influencia de la densidad de la población en la salud y longevidad de la misma”. In: Actas del Congreso de Ciencias Médicas....
  • Joan Baptista Parcet i Fàbrega. “De la pelagra”. Revista de Ciencias Médicas (July 1878), p. 309.
  • Joan Giné i Partagàs. Curso elemental de higiene privada y pública. Barcelona 1860, p. 201.
  • Diario de Barcelona, 27 July 1864.
  • Revista Médica de Barcelona, no. 1 (1925), p. 362. [24] Felip d’Hita i Morros. Sanejament del Baix Llobregat.
  • La Renaixença, Barcelona 1890.
  • Gustavo Pittaluga. Investigaciones y estudios sobre el paludismo en España (1901-1903). Tipografia La Academia, Barcelona 1903.
  • Gaceta Médica Catalana, 31 January 1887. [27] Diario de Barcelona, 29 July 1882. [28] Jesús Isamat i Vila and M. Àngels Pla i Bartrina. “La
  • Facultad de Farmacia de Gerona”. Revista de la Real Academia de Farmacia de Barcelona, no. 1 (1957), pp. 45-75; Josep M. Calbet i Camarasa...
  • Jose Josep Lluís Ausín Hervella. “El repte revolucionari davant el problema hospitalari a Barcelona”. Barcelona Quaderns d’Història, no. 15...
  • Josep Lluís Ausín Hervella. Hospitals provisionals a la Barcelona del segle xix. Les crisis sanitàries. Seminari Pere Mata, Universitat de...
  • Josep Lluís Ausín Hervella. “El paper de Joan Giné en la construcció de la nova Facultat de Medicina i Hospital Clínic de Barcelona”. Revista...
  • Jacint Corbella i Corbella. Història de l’Hospital Clínic de Barcelona. Un centenari: 1906-2006. Hospital Clínic i Provincial and Universitat...
  • Jacint Corbella. Història de la Facultat de Medicina de Barcelona 1843-1985. Fundació Uriach, Barcelona 1996.
  • Pere Casan Clarà. “El Dr. Robert i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau”. Sant Pau, no. 2 (1986), p. 7.
  • Manuel Riu, Marc Llimargas, Lourdes Figueras and Maria Manadé. El hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 1401-2001. Lunwerg, Barcelona 2001.
  • Edelmira Domènech, Jacint Corbella and Dídac Parellada (ed.). Bases històriques de la psiquiatria catalana moderna. PPU, Barcelona 1987.
  • Ferran Sabaté Casellas. Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924). Doctoral thesis. Universitat de Barcelona,...
  • Carles Hervàs Puyal. Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil. Doctoral thesis. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona 2004.
  • Gaceta Médica Catalana (1906), p. 204. [40] Josep Tarruella. Esport i alimentació. Barcelona, 1929, p. 18. [41] Primer Congrés d’Higiene de...
  • Acadèmia d’Higiene de Catalunya, Barcelona 1908. [42] Ramon Albó i Martí. La obra del hogar (Casas para obreros). Discurso leído en la sesión...
  • Ramon Pla Armengol. El problema social davant l’igiene, F. Badia, Barcelona 1913.
  • Ferran Sabaté Casellas. “Noucentisme: ciutat i salubritat (Barcelona, 1900-1929)”. Gimbernat, no. 48 (2007), pp. 39-47.
  • Revista Médica de Barcelona, no. 1 (1924), p. 364.
  • Jaume Aiguader Miró. El problema de l’habitació obrera a Barcelona. Institut Municipal d’Higiene de Barcelona, Barcelona 1932.
  • Oriol Casassas. “Uns congressos científics que també entenen d’història i de temes socials”. In: Oriol Casassas. Una faula i setze històries....
  • Bonfill Garriga. “Necesidad de la erección de sanatorios en España”. Anales de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona, no. 1...
  • Manuel Mer Güell. Necesidad de que el Ayuntamiento contribuya a resolver el apremiante problema de la hospitalización en Barcelona. Imprenta...
  • Josep Cornudella. La pneumologia a Catalunya i els seus homes. Ariel, Barcelona 1975.
  • Moisès Broggi Vallès. “Fargas, su época y su influencia”. Anales de Medicina y Cirugía, no. xlv (1969), pp. 443-453.
  • Oferiment de la Caixa de Pensions a la Mancomunitat, dels serveis de rehabilitació de mutilats (1922). Arxiu de la Diputació Provincial de...
  • Treballs del Servei Tècnic del Paludisme 1915-1916. Mancomunitat de Catalunya, Barcelona 1918.
  • José Suárez de Figueroa. “Datos para la topografía médica de Cataluña. El paludismo en Viladecans”. Anales de la Real Academia de Medicina...
  • Màrius López Alemany. “Contribució a la història del paludisme a Amposta i delta de l’Ebre. II: De 1900 a 1936”. Gimbernat, no. 10 (1988),...
  • Treballs del Servei de Sanitat. I: Paludisme. Mancomunitat de Catalunya, Barcelona 1922.
  • Ramon Planas Torres. Paludisme en el Prat de Llobregat del 1918 al 1925. Museu Municipal de Gavà, Gavà 1983.
  • Jose Josep M. Calbet Camarasa “Lluita antituberculosa a Catalunya”. Gimbernat, no. (1988), pp. 41-56.
  • Anna Varela Magallon. “La lluita antivenèria a Catalunya, 1934-1936”. Gimbernat, no. 58 (2012), pp. 155- 190.
  • Margarita Gonzalvo Cirac. “La mortalidad infantil en Cataluña 1900-1950”. Gimbernat, no. 21 (1994), pp. 156- 158.
  • Maria del Mar Escandell. “El Segell Pro-Infància (1933-1937)”. Gimbernat, no. 56 (2011), pp. 87-97.
  • Miquel Bernardo Arroyo. “L’assistència psiquiàtrica a Catalunya durant el període de la Mancomunitat a la Generalitat”. Gimbernat, no. 3 (1985),...
  • Ferran Sabaté Casellas. Els estudiants de medicina de la Universitat de Barcelona. Un estímul de progrés. Publicacions i Edicions de la Universitat...
  • Joan Ramon Barbany and Empar Granados. “La recerca en la medicina bàsica durant la Mancomunitat i la Generalitat”. In: La recerca als Països...
  • Albert Balcells. “L’Institut d’Educació General de Prat de la Riba: Higiene i civisme (1914-1923)”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis...
  • Josep Corbella Duch. “Notes sobre cartellisme sanitari de la Guerra Civil”. Gimbernat, no. 30 (1998), pp. 129- 140.
  • Josep Miret Monsó. “Nota sobre una campanya sanitària que es va frustrar”. Gimbernat, no. 7 (1987), p. 233.
  • Felip Cid Rafael. La medicina i cirurgia de guerra (1936-1939). Fundació Uriach, Barcelona 1996.
  • Josep L. Barona (ed.). El exilio científico republicano. PUV, Valencia 2010.