Acceso usuarios
Elisenda Casañas Adam
Aquest article analitza els debats sobre si el Parlament escocès podia legislar unilateralment sobre la celebració d’un referèndum d’independència que va conduir a la votació de 2014. En primer lloc, s’exposa el marc jurídic rellevant i després es posa de relleu les diferents posicions presentades en aquest sentit. A continuació, sosté que aquestes posicions van respondre a diferents narratives constitucionals existents, pel que fa a la naturalesa del Regne Unit (unitària, federal o quasi federal i unionista) i com, en deixar aquesta qüestió oberta, es va evitar l’aval específic a una d’aquestes narratives. Finalment, es reflexiona sobre l’impacte dels aspectes específics del procés de 2014 en el debat competencial actual i sobre les opcions a l’abast del Parlament escocès de cara a legislar per un segon referèndum sobre la independència. En general, s’observa que un enfocament estrictament jurídic, a causa de l’existència d’aquestes narratives constitucionals contraposades, tal com succeeix també en altres estats plurinacionals, no proporcionarà una resposta satisfactòria a la qüestió competencial. Tot i estar emmarcat en termes legals, aquesta és una qüestió fonamentalment política que requereix una resposta política.
This article analyses the debates on whether the Scottish Parliament could unilaterally legislate for an independence referendum leading up to the 2014 vote, setting out first the relevant legal framework, and then highlighting the different positions put forward in this sense. It then argues that these positions responded to different existing constitutional narratives as to the nature of the UK (unitary, federal or quasi-federal, and union) and how by leaving this question open, the specific endorsement of one of these narratives was avoided. Finally, it reflects on the impact of the specific aspects of the 2014 process on the current competence debate and on the available options for the Scottish Parliament to legislate for a second independence referendum. Overall, it argues that because of the existence of these competing constitutional narratives, as occurs also in other plurinational states, a strictly legal approach will not provide a satisfactory answer to the competence question. Despite being framed in legal terms, this is a fundamentally political question that requires a political answer.
