Acceso usuarios
David Casassas 
, Edgar Manjarin
En este artículo ubicamos la movilización por una renta básica en el contexto de la ruptura del pacto social de posguerra, con especial atención a las particulares circunstancias que definen dicho ciclo de movilizaciones en el Reino de España. Mostraremos, en primer lugar, por qué en repetidas ocasiones se ha presentado la renta básica como parte de un proceso constituyente que permita conformar nuevas relaciones políticas, económicas y sociales que favorezcan el despliegue de una democracia plena en todos los ámbitos de la vida social. En segundo lugar, analizaremos la naturaleza de los actores que han optado por este tipo de estrategias “constituyentes”, y señalaremos las frecuentes confluencias de tales formas de movilización con lo que llamaremos “estrategias de contención y resistencia”. Concluiremos con un breve ejercicio de prospectiva social y política en el que presentaremos la emergencia del llamado “precariado” a escala global como factor explicativo de la reproducción, presente y futura, de formas de lucha por la renta básica como las analizadas.
En aquest article ubiquem la mobilització per una renda bàsica en el context de la ruptura del pacte social de postguerra, amb especial atenció a les particulars circumstàncies que defineixen aquest cicle de mobilitzacions al Regne d’Espanya. Mostrarem, en primer lloc, per què en repetides ocasions s’ha presentat la renda bàsica com a part d’un procés constituent que permeti conformar noves relacions polítiques, econòmiques i socials que afavoreixin el desplegament d’una democràcia plena en tots els àmbits de la vida social. En segon lloc, analitzarem la naturalesa dels actors que han optat per aquesta mena d’estratègies “constituents”, i assenyalarem les freqüents confluències d’aquestes formes de mobilització amb el que anomenarem “estratègies de contenció i resistència”. Conclourem amb un breu exercici de prospectiva social i política en què presentarem l’emergència de l’anomenat “precariat” a escala global com a factor explicatiu de la reproducció, present i futura, de formes de lluita per la renda bàsica com les analitzades.
In this paper we locate the mobilizations for a basic income in the context of the breakdown of the post-World War II social consensus, with particular reference to the particular circumstances defining this cycle of mobilizations in Spain. We set out to show, first, why basic income has repeatedly presented itself as part of a constituent process that makes it possible to configure new political, economic and social relations that favour the deployment of full democracy in every sphere of social life. Second, we will analyse the nature of those actors who have opted for this kind of ‘constituent’ strategy, we will mark the frequent confluences of those forms of mobilization with what we will call ‘strategies of containment and resistance’. Third, we will conclude with a brief exercise of social and political projection in which we present the global emergence of the so-called ‘precariat’ as a factor which explains the present and future reproduction of the forms of struggle for basic income such as those studied.
