Acceso usuarios
Fernando Miró Llinares 
Aunque el Derecho siempre se ha ocupado de las palabras ofensivas, lesivas, de odio o que incitan a la violencia, en los últimos años ha crecido la preocupación social relacionada con la capacidad del ciberespacio de incrementar los efectos nocivos de algunas expresiones o formas de comunicación violenta. El presente trabajo aborda la cuestión a partir de la observación y el análisis de más de 250.000 tuits publicados en español tras los ataques sufridos por los responsables y trabajadores del semanario satírico francés Charlie Hebdo en París. Tras varios cribados y la lectura de los tuits se han identificado las diferentes tipologías de comunicación con contenido violento y de odio en la red social Twitter, lo que ha permitido la construcción de una taxonomía de la comunicación violenta y el discurso del odio en Internet. Además, se analizan los resultados de prevalencia comprobando que la comunicación violenta es más bien testimonial incluso en eventos violentos como los analizados y que las formas más graves son menos representativas que otras formas de expresión de mal gusto o que afectan a la sensibilidad social.
Even though the Law has always focused on words that are offensive and damaging, and which convey hate or incite to violence, during the last few years there has been a growing preoccupation with the capacity of cyberspace to augment the harmful effect of some expressions or forms of violent communication. This paper approaches the topic beginning with the observation and analysis of more than 250,000 tweets published in Spanish after the Paris attacks that victimized those responsible for the satirical French weekly Charlie Hebdo and its workers. After several screenings and readings of the tweets, the different typologies of communication with violent and hate content have been identified and this has allowed for the construction of a Taxonomy of Violent Communication and Hate Speech on the Internet. Also, the results of prevalence studies are analysed and they demonstrate firstly that the nature of violent communication on the Internet is testimonial, even in violent events such as those analysed; secondly that the most serious forms are less representative than other forms of expression of bad taste or that impact social sensibility, and finally that hate speech has a relevant presence even if it does not represent the majority of the expressions tweeted during the event.
Encara que el dret sempre s’ha ocupat de les paraules ofensives, lesives, d’odi o que inciten a la violència, en els últims anys ha crescut la preocupació social relacionada amb la capacitat del ciberespai d’incrementar els efectes nocius d’algunes expressions o formes de comunicació violenta. Aquest treball aborda la qüestió a partir de l’observació i l’anàlisi de més de 250.000 tuits publicats en espanyol després dels atacs soferts pels responsables i treballadors del setmanari satíric francès Charlie Hebdo a París. Després de diversos cribratges i la lectura dels tuits s’han identificat les diferents tipologies de comunicació amb contingut violent i d’odi a la xarxa social Twitter, cosa que ha permès la construcció d’una taxonomia de la comunicació violenta i el discurs de l’odi a Internet. A més, s’analitzen els resultats de prevalença comprovant que la comunicació violenta és més aviat testimonial fins i tot en esdeveniments violents com els analitzats i que les formes més greus són menys representatives que altres formes d’expressió de mal gust o que afecten la sensibilitat social.
