Acceso usuarios
Abel González García 
El ciberacoso (cyberbullying) surge de la unión del maltrato y acoso entre escolares junto a un nuevo espacio de comunicación digital, sus principales características son la frecuencia del abuso, la diferencia de poder entre agresores y víctimas (dominio-sumisión) y la búsqueda de la exclusión digital de las víctimas. Aún se están estudiando en profundidad las características de este problema debido a que es un fenómeno novedoso, al igual que se está tratando de determinar si es un fenómeno autónomo del acoso, o maltrato y acoso tradicional; por este motivo este trabajo se propone realizar un análisis de los factores de riesgo en el ciberacoso y, además, se toma como punto de partida el modelo del triple riesgo delictivo (TRD). En este modelo se teoriza que los factores de riesgo para la conducta antisocial se pueden clasificar en tres categorías: a) factores de riesgo personales, b) carencias de apoyo prosocial, y c) oportunidades delictivas. Con todo ello se realiza una revisión sistemática de los trabajos publicados entre los años 2004 a 2014 en los que se trata de analizar diferentes factores de riesgo asociados a la conducta de ciberacoso. En la revisión se halla que todos los factores de riesgo estudiados en los diferentes trabajos se pueden clasificar en alguna de las categorías de riesgo propuestas por el modelo TRD; en concreto los factores personales se dividen en: victimización previa, asunciones morales y falta de valores, baja empatía, síntomas depresivos y angustia, ausencia de autocontrol, baja autoestima, tensión y frustración, y problemas conductuales tempranos; las carencias de apoyo prosocial analizadas son: aceptación o rechazo del grupo de iguales, falta de apoyo familiar, carencias de apoyo en el centro escolar y exposición a la violencia; entre los factores de oportunidades delictivas en el ciberespacio se encuentran: anonimato, mayor frecuencia del uso de Internet, lugar de conexión, entorno en línea, precipitadores de la agresión (reactiva o proactiva), diferencias culturales y entorno físico (fuera de línea). Como conclusiones finales se recoge que el modelo TRD puede ser útil en la clasificación de los factores de riesgo de la agresión en línea, también puede establecer un marco teórico sólido para el análisis de la interacción entre los diferentes factores de riesgo, y de esta manera poder llegar a establecer mecanismos explicativos de las agresiones en el ciberespacio, con lo que se conseguirá diferenciar el ciberacoso de las agresiones en el ámbito sin conexión o real a través de sus mecanismos etiológicos, aunque sea de una manera indirecta en este caso.
El cyberbullying sorgeix de la unió del maltractament i assetjament entre escolars juntament amb un nou espai de comunicació digital i les seves característiques principals són la freqüència de l’abús, la diferència de poder entre agressors i víctimes (domini-submissió) i la cerca de l’exclusió digital de les víctimes. Encara s’estan estudiant en profunditat les característiques d’aquest problema atès que és un fenomen nou, igual que s’està tractant de determinar si és un fenomen autònom del bullying, o maltractament i assetjament tradicional, per aquest motiu aquest treball es proposa realitzar una anàlisi dels factors de risc en el cyberbullying, a més es pren com a punt de partida el model del triple risc delictiu (TRD). En aquest model es teoritza que els factors de risc per a la conducta antisocial es poden classificar en tres categories: a) factors de risc personals; b) mancances de suport prosocial, i c) oportunitats delictives. Amb tot això es realitza una revisió sistemàtica dels treballs publicats entre els anys 2004 i 2014 en els quals es tracta d’analitzar diferents factors de risc associats a la conducta de cyberbullying. En la revisió es troba que tots els factors de risc estudiats en els diferents treballs es poden classificar en alguna de les categories de risc proposades pel model TRD, en concret els factors personals es divideixen en victimització prèvia, assumpcions morals i falta de valors, baixa empatia, símptomes depressius i angoixa, absència d’autocontrol, baixa autoestima, tensió i frustració, i problemes conductuals primerencs; les mancances de suport prosocial analitzades són acceptació o rebuig del grup d’iguals, falta de suport familiar, mancances de suport en el centre escolar i exposició a la violència; entre els factors d’oportunitats delictives en el ciberespai es troben anonimat, major freqüència de l’ús d’Internet, lloc de connexió, entorn online, precipitadors de l’agressió (reactiva o proactiva), diferències culturals i entorn físic (offline). Com a conclusions finals, es recull que el model TRD pot ser útil en la classificació dels factors de risc de l’agressió online, també pot establir un marc teòric sòlid per a l’anàlisi de la interacció entre els diferents factors de risc, i d’aquesta manera poder arribar a establir mecanismes explicatius de les agressions en el ciberespai, amb la qual cosa s’aconseguirà diferenciar el cyberbullying de les agressions en l’àmbit offline o real per mitjà dels seus mecanismes etiològics, encara que en aquest cas sigui d’una manera indirecta.
Cyberbullying is the result of the combination of harassment and abuse between schoolchildren and the new sphere of digital communication. The main features of cyberbullying are the frequency of abuse, the power gap between bullies and victims (domination/submission) and an attempt to achieve the digital exclusion of the victims. The characteristics of this problem are still being studied in depth because it is a new phenomenon. Moreover, efforts are being made to ascertain whether this is an independent bullying phenomenon or simply a new form of traditional harassment and abuse. With this in mind, the objective of this article is to conduct an analysis of the risk factors involved in cyberbullying, taking the Triple Risk for Delinquency and Crime Model (TRD) as a starting point. This model proposes that risk factors for antisocial behaviour can be classified into three categories: a) personal risk factors; b) lack of prosocial support; and c) opportunities to offend. Based on this model, a systematic review has been conducted of the work published between 2004 and 2014 in which different risk factors associated with conduct that can defined as cyberbullying are analysed. In the review, it is concluded that all of the risk factors studies in the various projects can be classified in one of the risk categories proposed in the TRD model. Specifically, the personal factors are divided into: previous victimization, moral assumptions and a lack of values, low level of empathy, symptoms of depression and anxiety, lack of self-control, low self-esteem, stress and frustration, and early behavioural problems. Within the category of a lack of prosocial support, the aspects analysed were: peer group acceptance or rejection, lack of family support, lack of support at school and exposure to violence. The factors in terms of opportunities to offend included: anonymity, more frequent use of the internet, location of connection, online environment, precipitators of aggression (reactive or proactive), cultural differences and the physical environment (offline). The review finally concludes that the TRD model can be useful for classifying the risk factors associated with cyberbullying and, as such, it may enable explanatory mechanisms to be established in relation to harassment in cyberspace. As a result, differentiation can be achieved between cyberbullying and abuse in the offline or real world by analysing its causal mechanisms, although this may be in an indirect way in this case.
