Acceso usuarios
José R. Agustina, Esperanza L. Gómez Durán
En los últimos años, la irrupción del fenómeno del sexting ha generado una significativa preocupación mediática y social. La práctica del sexting se ha revelado problemática, en tanto que puede producir graves consecuencias psicológicas y jurídicas, especialmente en adolescentes. La aparición de tales consecuencias ha puesto de manifiesto la urgente necesidad de desarrollar estrategias de prevención adecuadas. Más aún, mediante el envío de mensajes, imágenes o vídeos de sexting, menores (y también adultos) cruzan inadvertidamente un umbral de riesgo que los expone sin vuelta atrás a diversas formas de victimización (chantajes, venganzas o simples indiscreciones altamente perjudiciales). Asimismo, puede suponer el inicio de delitos sexuales iniciados a través de las TIC (Wolak et al., 2004). En un primer momento, la mayoría de las investigaciones realizadas se centraron en analizar la prevalencia del fenómeno y los motivos que decían tener los encuestados para obrar de este modo. A pesar de las diferencias en los diversos estudios —en función del tipo de muestra y de los parámetros para definir las conductas objeto de cuantificación—, las investigaciones realizadas apuntan sin duda hacia la presencia global de un fenómeno similar. Sin embargo, la investigación apenas ha iniciado la exploración de posibles factores asociados al sexting. El presente estudio pretende —más allá de medir la prevalencia del fenómeno o describir los motivos aparentes de los encuestados— contrastar algunas hipótesis sobre factores asociados al sexting basándose en una muestra de 149 estudiantes universitarios en Barcelona (España). Los resultados obtenidos muestran una tasa relativamente alta de comportamientos de sexting en jóvenes-adultos y sugieren una relación positiva significativa con los siguientes factores: bajos estándares de privacidad y modestia, tendencia a la promiscuidad, aprobación de la pornografía y ausencia de creencias morales. A partir de los hallazgos de este estudio se proponen futuras investigaciones sobre sexting que comprendan una evaluación más completa de factores de riesgo asociados y la identificación y propuesta de posibles estrategias de prevención de distintas formas de victimización relacionadas con o derivadas del mismo.
In recent years, the emergence of the phenomenon of sexting has generated significant media and social concern. The practice of sexting has proven to be problematic, having led to serious psychological and legal consequences, particularly in the case of teenagers, highlighting the urgent need to develop adequate prevention strategies. Moreover, by sending sexting messages, images or videos, children (and adults) can inadvertently and irreversibly cross a risk threshold that exposes them to different types of victimization (blackmail, revenge or simply highly damaging indiscretions). Furthermore, sexting may constitute the beginning of sexual crimes initiated via ICTs (Wolak et al. 2004). Initially, the majority of research conducted in this area focused on analysing the prevalence of the phenomenon and the reasons that the people surveyed gave for acting in this way. Despite the differences between the various studies, in terms of the sample type and the parameters for defining the conduct being quantified, the research irrefutably indicates the global presence of a similar phenomenon. However, the research has hardly begun to explore the possible factors associated with sexting. Going beyond the prevalence of the phenomenon and describing the apparent motives of the people surveyed, the aim of the present study is to examine a number of hypotheses on factors associated with sexting, based on a sample of 149 university students in Barcelona (Spain). The results obtained reveal a relatively high rate of sexting conduct in young adults and suggest a significant positive correlation with the following factors: low standards of privacy and modesty, tendency towards promiscuity, approval of pornography and a lack of moral beliefs. Based on the findings of this research, future studies on sexting are proposed, including a more thorough evaluation of associated risk factors and the identification and proposal of possible strategies to prevent the various forms of victimization related to or arising from sexting.
En els últims anys, la irrupció del fenomen del sexting ha generat una significativa preocupació mediàtica i social. La pràctica del sexting s’ha revelat problemàtica en haver produït greus conseqüències psicològiques i jurídiques, especialment en adolescents, i s’ha posat de manifest la necessitat urgent de desenvolupar estratègies de prevenció adequades. Encara més, mitjançant l’enviament de missatges, imatges o vídeos de sexting, menors (i també adults) creuen sense adonar-se’n un llindar de risc que els exposa sense marxa enrere a diverses formes de victimització (xantatges, venjances o simples indiscrecions altament perjudicials). Així mateix, pot suposar l’inici de delictes sexuals iniciats a través de les TIC (Wolak et al., 2004).En un primer moment, la majoria de recerques realitzades es van centrar a analitzar la prevalença del fenomen i els motius que adduïen els enquestats per obrar d’aquesta manera. Malgrat les diferències en els diversos estudis –en funció del tipus de mostra i dels paràmetres per a definir les conductes objecte de quantificació–, les recerques realitzades apunten sens dubte cap a la presència global d’un fenomen similar. No obstant això, la recerca amb prou feines ha iniciat l’exploració de possibles factors associats al sexting. Aquest estudi pretén –més enllà de mesurar la prevalença del fenomen o descriure els motius aparents dels enquestats– contrastar algunes hipòtesis sobre factors associats al sexting sobre la base d’una mostra de 149 estudiants universitaris a Barcelona (Espanya). Els resultats obtinguts mostren una taxa relativament alta de comportaments de sexting en joves-adults i suggereixen una relació positiva significativa amb els factors següents: estàndards baixos de privadesa i modèstia, tendència a la promiscuïtat, aprovació de la pornografia i absència de creences morals. A partir de les troballes d’aquest estudi es proposen futures recerques sobre sexting que comprenguin una avaluació més completa de factors de risc associats i la identificació i proposta de possibles estratègies de prevenció del de diferents formes de victimització relacionades o derivades del sexting.
