Acceso usuarios
Esteban Buch Sánchez 
Los profesionales del ámbito social hemos sido testigos de las “puntos ciegos” que tiene el ámbito profesional en el que nos vemos implicados. Estos “puntos ciegos” corresponden a todos los procesos burocráticos existentes en la administración pública que destinan su acción en favor del usuario pero que le damnifican directa o indirectamente. Un ejemplo de ello es el que se propone en este artículo: el sistema judicial cuenta con disposiciones legales que protegen a un menor en el proceso de denuncia ante una agresión sexual, pero encontramos un “punto ciego” cuando vemos que el menor es expuesto al contacto con su agresor cuando se le pide narrar la agresión en innumerables ocasiones. La persistente presencia de este fenómeno es lo que motiva la redacción de este artículo. El evidenciar que, aún con todo el material bibliográfico existente y todo el conocimiento que se tiene sobre esta problemática, la victimización secundaria sigue estando presente en estos procesos.
Els professionals de l’àmbit social hem estat testimonis dels “punts cecs” que té l’àmbit professional en què ens veiem implicats. Aquests “punts cecs” corresponen a tots els pro- cessos burocràtics existents a l’administració pública que destinen la seva acció a favor de l’usuari però que el damnifiquen directament o indirectament. Un exemple d’això és el que es proposa en aquest article: el sistema judicial compta amb disposicions legals que protegeixen un menor en el procés de denúncia davant d’una agressió sexual, però hi trobem un “punt cec” quan veiem que el menor és exposat al contacte amb el seu agressor quan se li demana narrar l’agressió en innombrables ocasions. La persistent presència d’aquest fenomen és el que motiva la redacció d’aquest article. Evidenciar que, tot i el material bibliogràfic existent i tot el coneixement que es té sobre aquesta problemàtica, la victimització secundària continua estant present en aquests processos.
All of us working in the social professions have encountered ‘blind spots’ in our own particular professional field. These ‘blind spots’ are found in all of the bureaucratic processes in the public administration whose functions are supposed to favour the users but which directly or indirectly have a negative impact on them. The present article looks at an example of this: the judicial system incorporates specific legal provisions intended to protect a minor in the process of reporting sexual assault, but there is a ‘blind spot’ when that minor is exposed to contact with her or his aggressor when, on innumerable occasions, she or he is required to recount the details of the assault. The present article is motivated by the persistence of this phenomenon and the fact that even with all of the existing material at our disposal and the extent of our knowledge of secondary victimization, the problem of these ‘blind spots’ still persists in these processes.
