Acceso usuarios
Roberto Herranz González 
, Carlos Pio del Oro Sáez
Aunque la sociología económica se ha interesado por la sociología de la deuda y del crédito, ha prestado poca atención a una definición sistemática de las estructuras sociales de endeudamiento y al papel que desempeñan en el contexto de los procesos de desarrollo económico. En el presente trabajo, se comienza discutiendo este concepto observando, a la luz de la evidencia empírica, las diversas formas que pueden adoptar estas estructuras. A partir de los datos recogidos por la encuesta ISSP 2001 realizada en 26 países, se profundiza en el estudio de los tipos de relación social de endeudamiento en función de los grupos de referencia (familiares, extrafamiliares, entidades bancarias) a los que los entrevistados dicen que acudirían en caso de que necesitasen una gran cantidad de dinero. Se estudian las orientaciones y los grupos de referencia de cada país en función de su nivel de desarrollo. Los resultados del análisis revelan la presencia de importantes contrastes entre estados con niveles de desarrollo muy diferentes y permiten descubrir pautas que muestran la presencia de espacios formales o informales de endeudamiento. La diversidad en la composición de los grupos de referencia refleja la variedad existente en las estructuras sociales de endeudamiento.
Encara que la sociologia econòmica s’ha interessat per la sociologia del deute i del crèdit, ha prestat poca atenció a una definició sistemàtica de les estructures socials d’endeutament i al paper que exerceixen en el context dels processos de desenvolupament econòmic. En el present treball, es comença discutint aquest concepte observant, en vista de l’evidència empírica, les diverses formes que poden adoptar aquestes estructures. A partir de les dades recollides per l’enquesta ISSP 2001 feta en 26 països, s’aprofundeix en l’estudi dels tipus de relació social d’endeutament en funció dels grups de referència (familiars, extrafamiliars, entitats bancàries) als quals els entrevistats diuen que acudirien en cas que necessitessin una gran quantitat de diners. S’estudien les orientacions i els grups de referència de cada país en funció del seu nivell de desenvolupament. Els resultats de l’anàlisi revelen la presència d’importants contrastos entre estats amb nivells de desenvolupament molt diferents i permeten descobrir pautes que mostren la presència d’espais formals o informals d’endeutament. La diversitat en la composició dels grups de referència reflecteix la varietat existent en les estructures socials d’endeutament.
Although economic sociology has been interested in the sociology of debt and credit, it has paid less attention to a systematic definition of the social structures of debt and the role they play in the context of economic development processes. This paper begins by discussing this concept through observing the various forms that these structures can take. Based on data from the ISSP 2001 survey conducted in 26 countries, social relations of indebtedness are analyzed in terms of the reference groups (family positions, outside the family, banking) that respondents would turn to if they needed a large amount of money. The orientations and reference groups adopted in each country are studied according to their level of development. The results of the analysis show the presence of important contrasts between countries with very different levels of development and reveal patterns that indicate the presence of formal and informal spaces of indebtedness. The diverse composition of the reference groups reflects the variety of social structures of indebtedness.
