Acceso usuarios
Manuel Triano López
This paper seeks to clarify the extent to which public-school officials in the United States can discipline their students for their off-campus expressions, with an emphasis on allegedly threatening language. The United States Supreme Court –the nation’s highest judicial body– has held that officials can restrict on-campus student speech that disrupts or interferes materially and substantially with school activities. However, the Court has not ruled on the limits of student speech originating off-campus, an important issue due to the prevalence of networking platforms –such as Facebook– in the students’ lives. Furthermore, the issue is compounded by the Court’s insufficient guidance on how to review allegedly threatening language. As a result, lower courts are grappling with the difficult task of establishing a standard to cover the many contextual variables surrounding student speech in the Facebook era. Predictably, courts have differed over which standard to apply –if any– to off-campus speech that schools deem as threatening. The paper analyzes these approaches so that officials may continue training the nation’s youth without abridging their right to free speech.
Aquesta monografia pretén aclarir en quina mesura els funcionaris de les escoles públiques dels Estats Units poden disciplinar els seus alumnes pel seu ús de la paraula fora del campus. El Tribunal Suprem dels Estats Units –la instància més alta de la judicatura— ha resolt que els funcionaris escolars poden restringir una expressió estudiantil realitzada al campus que interrompi o pertorbi considerable i substancialment les activitats escolars. Tanmateix, el Tribunal no ha dictaminat sobre els límits de l’expressió estudiantil que s’origini fora del campus, tema que ha cobrat importància a causa de la prevalença de plataformes de networking –tals com Facebook– en les vides dels alumnes. La manca de directrius orientatives per part del Tribunal sobre com examinar una expressió suposadament amenaçadora no fa sinó complicar la qüestió encara més. Com a conseqüència, els tribunals de menor instància s’enfronten a la difícil tasca d’establir una norma que cobreixi les moltes variables contextuals que giren entorn de la llibertat d’expressió estudiantil en l’era de Facebook. Com era de preveure, els tribunals han diferit respecte de la norma a aplicar –si és que cal aplicar alguna norma— respecte a l’expressió fora del campus que les escoles considerin amenaçadora. Aquest treball analitza aquests plantejaments, a fi que els funcionaris puguin continuar formant els joves de la nació, sense coartar el seu dret a la llibertat d’expressió.
