Acceso usuarios
This study looks into the language choices of social movements in the Barcelona metropolitan area, and the language attitudes behind them, taking into account that these grassroots movements sit between the public and private domains and the implications this may have in situations of diglossia. The methodology used were semi-structured interviews to a total of 12 activists, representing 9 cells of PAH (Mortgage Victims’ Forum), 15M and Marees Ciutadanes (Citizens’ Tides). The reported language choices were then compared to the actual practices in social networks and websites. The findings show that Catalan is overrepresented in formal outward communications if compared to its presence in in-group communication. The reasons for this are mostly related to the status of Catalan as the language of official institutions, and to cultural and historical reasons.
Aquest estudi examina les opcions lingüístiques dels moviments socials en l'àrea metropolitana de Barcelona, i les actituds lingüístiques que hi són subjacents, tenint en compte el fet que aquests moviments de les bases estan situats entre els dominis públic i privat i les implicacions que això pot tenir en situacions de diglòssia. La metodologia feta servir va ser unes entrevistes semiestructurades a un total de 12 activistes que representen 9 cèl·lules de les PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), 15M i Marees Ciutadanes. A continuació, es van comparar les tries lingüístiques dels activistes amb les pràctiques reals a les xarxes socials i a les pàgines web. Els resultats mostren que el català està sobrerepresentat en les comunicacions formals exteriors si es compara amb la seva presència en les comunicacions intragrup. Els motius estan relacionats, principalment, amb l'estatus del català com a llengua de les institucions oficials i amb motius culturals i històrics.
