Acceso usuarios
Vicent Climent i Ferrando
La Unió Europea sempre ha posat la diversitat lingüística com a element principal del seu ADN. El lema de la UE “Units en la diversitat” es fa servir recurrentment per parlar de la multiplicitat de llengües del continent, que sovint es tracten discursivament com un dels valors més importants d’Europa. No obstant això, aquesta retòrica política de la UE sobre multilingüisme no va lligada a les accions polítiques dutes a terme per la Unió Europea, que mostren un interès decreixent en multilingüisme. L’objectiu d’aquest article és analitzar l’evolució de la política de multilingüisme de la UE durant el període 2005-2016 des de l’òptica de l’anàlisi del discurs. L’anàlisi mostra la mercantilització creixent de les llengües i l’enfocament utilitarista de la política lingüística de la UE. L’article argumenta, a més, que mentre que la idea de promoció, protecció i respecte a la diversitat lingüística continua sent la retòrica dominant en la política actual sobre llengües de la UE, les accions polítiques reals adopten un enfocament mercantilista, en què les llengües són considerades béns comercials per al creixement econòmic, la mobilitat i l’ocupació. L’article demostra, en definitiva, com la UE ha adoptat de manera plena el neoliberalisme lingüístic en la seva política de multilingüisme –definit com l’enfocament exclusiu de les competències lingüístiques amb finalitats purament mercantilistes.
The European Union has always placed linguistic diversity at the core of Europe’s DNA. The EU’s motto “United in Diversity” is recurrently mentioned when referring to the multiplicity of languages in the continent, which are discursively portrayed as one of Europe’s greatest assets. This EU political rhetoric on multilingualism, however, does not match the policy actions undertaken by the European Union, which point at a decreasing interest in multilingualism. This article seeks to analyze the evolution of the EU’s multilingualism policy over the period 2005-2016 from a Discourse Analysis perspective, which shows an increasing commodification of languages and a utilitarian approach on the EU’s language policy. It argues that while the idea of promotion, protection and respect of linguistic diversity remains in the current EU political rhetoric on languages, the actual policies adopt a market-oriented approach, which considers languages as mere commodities for economic growth, mobility and jobs. The article ultimately argues that the EU has fully embraced linguistic neoliberalism as its policy on multilingualism –defined as the exclusive focus on language skills for market-oriented purposes.
