Acceso usuarios
Esistono apposite garanzie costituzionali di tutela degli equilibri dell’ecosistema terra? Quali sono? Come operano? Qual è la loro funzione in un contesto mondiale di “deficit ecologico”? L’articolo discute la complessità costituzionale di questi interrogativi, alla luce anche delle riflessioni di filosofia politica di Peter Sloterdijk. Il “deficit ecologico” richiede interventi drastici non solo di contenimento delle emissioni inquinanti, ma soprattutto di recupero delle condizioni ecosistemiche necessarie appunto all’equilibrio ecologico del pianeta. Nella prospettiva della considerazione del “deficit ecologico” del pianeta, si osserva che gli strumenti del diritto costituzionale contemporaneo, fondati sulla logia “et-et” della ponderazione e del compromesso democratico, possono rivelarsi insufficienti o contraddittori al fine di produrre risposte adeguate alle sfide della sopravvivenza dell’umanità. La democrazia si basa sul consenso e quindi sugli interessi e bisogni che spingono il voto e le proiezioni sul futuro. Inoltre, la democrazia opera esclusivamente a livello nazionale, mentre i problemi ecologici sono globali e vanno al di là della contingenza degli interessi e delle aspettative. Pertanto, discutere dei problemi costituzionali di garanzia dell’ecosistema terra significa in primo luogo discutere del futuro della democrazia di fronte alla distruzione del pianeta terra, provocata dall’azione umana e dalle sue legittimazioni anche costituzionali
Hi ha garanties constitucionals especials de protecció de l'equilibri de l’ecosistema terrestre? Quines són? Com funcionen? Quina és la seva funció en un context global de "dèficit ecològic"? L'article aborda la complexitat constitucional d'aquestes preguntes a la llum de les reflexions de filosofia política de Peter Sloterdijk. El “dèficit ecològic" requereix una acció dràstica, no només de limitació de les emissions contaminants, sinó, sobretot, de recuperació de les condicions de l'ecosistema necessàries precisament per a l'equilibri ecològic del planeta. Tenint en compte la perspectiva del "dèficit ecològic" del planeta, s'observa que les eines del dret constitucional contemporani, basades en la lògica "et-et" de la ponderació i el compromís democràtic, poden ser insuficients o contradictòries amb la finalitat de produir una resposta adequada al repte de la supervivència de la humanitat. La democràcia es basa en el consens i, per tant, en els interessos i necessitats que impulsen el vot i les projeccions sobre el futur. D'altra banda, la democràcia opera exclusivament en l'àmbit nacional, mentre que els problemes ambientals són globals, i van més enllà de la contingència dels interessos i expectatives. Per tant, discutir els problemes constitucionals de garantia de l’ecosistema terrestre significa, en primer lloc, discutir sobre el futur de la democràcia enfront de la destrucció del planeta Terra, causada per l'acció humana, i sobre la seva legitimitació, fins i tot constitucional.
