Acceso usuarios
Barcelona, España
La terminació verbal llatina -at, que es troba en els ètims de les formes de 3a persona del present d’indicatiu de la 1a conjugació, del present de subjuntiu de les conjugacions no primeres i de l’imperfet d’indicatiu i del condicional de totes les conjugacions, ha arribat en català general al resultat -a (cantat > canta). Tanmateix, ja en els primers testimonis escrits (segle xi) procedents dels antics comtats d’Urgell i de Pallars, es documenta la variant -e, avui estesa pel català nord-occidental i pel valencià septentrional. Aquesta divergència ha rebut una explicació fonològica, a partir del supòsit que en el català occidental naixent la -t final s’hauria perdut de manera tardana, fet que hauria permès el tancament de a posttònica (-at > -et > -e). En aquest article, partint dels principis de la morfologia natural, plantegem una hipòtesi alternativa que atribueix el sorgiment i l’expansió de la variant -e a factors morfològics com el rebuig del sincretisme. Les dades que ha aportat el buidatge del Corpus Informatitzat del Català Antic sembla que concorden amb la hipòtesi formulada, tot i que la migradesa de textos dels orígens aconsella de ser prudents en les conclusions.Paraules clau: sincretisme, canvi lingüístic, morfologia natural, flexió verbal, català antic, català nord-occidental.
The Latin verbal ending -at, found in etymons of forms of the 3rd person present indicative (1st conjugation), present subjunctive (2nd and 3rd conjugations), imperfect indicative and conditional (all conjugations), has generally become -a (cantat > canta) in Catalan. However, variant -e, now found in Northwestern Catalan and in Northern Valencian, is already documented in the first written evidence from the old counties of Urgell and Pallars (11th century). This divergence has received a phonological explanation, based on the assumption that in early Western Catalan final -t would have been lost late, which would have allowed the closure of the posttonic a (-at > -et > -e). Basing our argument on the principles of Natural Morphology, an alternative hypothesis is put forward in this paper, i.e. the emergence and expansion of variant -e can be attributed to morphological factors such as the rejection of syncretism. The data collected from CICA (Computerised Corpus of Old Catalan) seem consistent with this hypothesis, although the paucity of early texts advises us to be cautious in our conclusions. Key words: syncretism, linguistic change, Natural Morphology, verbal inflection, Old Catalan, Northwestern Catalan.
