Acceso usuarios
Xavier Solà Monells 
Aunque la prohibición de discriminación por razón de edad se extrae con claridad del art. 14 de la CE, el art. 17.1 del TRLET y de la normativa internacional, en la práctica la selección de las personas que verán extinguida su relación laboral en los procedimientos de despido colectivo se basa a menudo en ese factor.La jurisprudencia ordinaria ha admitido tradicionalmente la afectación prioritaria de los trabajadores de edad como una opción lícita y no discriminatoria, al considerar que permite configurar una estructura de plantilla más estable, siendo razonable concentrar las extinciones en aquellas personas que tengan una expectativa laboral más corta.La reciente STC 66/2015, de 13 de abril y la toma en consideración de los criterios establecidos por el TJUE en relación al art. 6.1 de la Directiva 2000/78/CE, donde se determina en qué supuestos pueden estar justificadas las diferencias de trato por motivos de edad, obligan a adoptar un planteamiento bastante más exigente y requerir la concurrencia de dos elementos para excluir la discriminación: primero, que la medida en la que se materializa el trato diferenciado persiga un objetivo legítimo de política social; y segundo, que sea adecuado y necesario para la consecución de dicho objetivo.
Tot i que la prohibició de discriminació per raó d'edat s'extreu amb claredat de l'art. 14 de la CE, l'art. 17.1 del TRLET i de la normativa internacional, en la pràctica la selecció de les persones que veuran extingida la seva relació laboral en els procediments d'acomiadament col·lectiu es basa sovint en aquest factor. La jurisprudència ordinària ha admès tradicionalment l'afectació prioritària dels treballadors d'edat com una opció lícita i no discriminatòria, en considerar que permet configurar una estructura de plantilla més estable, sent raonable concentrar les extincions en aquelles persones que tinguin una expectativa laboral més curta. La recent STC 66/2015, de 13 d'abril i la presa en consideració dels criteris establerts pel TJUE en relació a l'art. 6.1 de la Directiva 2000/78/CE, on es determina en quins supoòsits poden estar justificades les diferències de tracte per motius d'edat, obliguen a adoptar un plantejament bastant més exigent i requerir la concurrència de dos elements per excloure la discriminació: primer, que la mesura en la qual es materialitza el tracte diferenciat persegueixi un objectiu legítim de política social; i segon, que sigui adequat i necessari per a la consecució d'aquest objectiu.
Although the prohibition of discrimination on grounds of age is clearly established in art. 14 of the Spanish Constitution, art. 17.1 of the Statute of Workers, as well as international standards, in practice the selection of workers whose employment contracts are terminated in collective redundancy procedures is often based on that factor.The ordinary courts have traditionally admitted the choice of older workers as legitimate and non-discriminatory. They consider that this enables the employer to create a structure with more stable workforce, therefore considering reasonable to concentrate terminations in those who have a shorter worklife expectancy.The recent Constitutional Court Judgment 66/2015 of 13 April and the need to take into account the criteria established by the ECJ in relation to art. 6.1 Directive 2000/78/EC, determining in which cases a different treatment on grounds of age may be justified, forces a much more demanding approach requiring the concurrence of two elements to exclude discrimination: firstly, the measure implying differential treatment must pursue a legitimate social policy objective; and secondly, this measure has to be appropriate and necessary to achieve that objective
