Acceso usuarios
Antonio Martín Artiles 
, Óscar Molina Romo, Alejandro Godino
Las políticas de austeridad han reducido significativamente los márgenes de negociación de la política social en el contexto del diálogo social tripartito. De esta manera, los gobiernos de España e Italia han seguido una política de transferencia del riesgo hacia el ámbito territorial y local. Es precisamente en estos ámbitos donde se implementan las políticas de ingresos dirigidas a amortiguar situaciones de pobreza severa. Como resultado de esto, en la actualidad el sistema de ingresos mínimos está desarticulado y fragmentado, caracterizado por una escasa coordinación vertical (entre los diferentes niveles de gobierno) y horizontal (entre los actores), tanto en España como Italia. En cualquier caso, se observa como el discurso de la “inclusión activa” se ha extendido en los dos países, aunque con diferente énfasis. La política de ingresos mediante subsidios y ayudas ha estado ligada a la condicionalidad de la activación de los desempleados. El principio de condicionalidad es una tendencia vinculada a la exigencia de formación, disponibilidad y de aceptación de cualquier oferta de trabajo. La devaluación competitiva de los salarios y la condicionalidad son dos poderosos instrumentos de disciplina social orientada hacia la reducción del coste laboral y de la protección social.
Les polítiques d'austeritat han reduït significativament els marges de negociació de la política social en el context del diàleg social tripartit. D'aquesta manera, els governs d'Espanya i Itàlia han seguit una política de transferència del risc cap a l'àmbit territorial i local. És precisament en aquests àmbits on s'implementen les polítiques d'ingressos dirigides a esmorteir situacions de pobresa severa. Com a resultat en l'actualitat el sistema d'ingressos mínims està desarticulat i fragmentat, caracteritzat per una escassa coordinació vertical (entre els diferents nivells de govern) i horitzontal (entre els actors), tant a Espanya com Itàlia. En qualsevol cas, s'observa com el discurs de la “inclusió activa” s'ha estès als dos països, encara que amb diferent èmfasi. La política d'ingressos mitjançant subsidis i ajudes ha estat lligada a la condicionalitat de l'activació dels aturats. El principi de condicionalitat és una tendència vinculada a l'exigència de formació, disponibilitat i d'acceptació de qualsevol oferta de treball. La devaluació competitiva dels salaris i la condicionalitat són dos poderosos instruments de disciplina social orientada cap a la reducció del cost laboral i de la protecció social.
Austerity policies have significantly reduced trading margins of social policy in the context of tripartite Social Dialogue. Thus, the governments of Spain and Italy have followed a policy of risk transfer to territorial and local levels. It is in these areas where incomes policies aimed at cushioning situations of severe poverty are implemented. As a result, at present the minimum income system is disjointed and fragmented, characterized by weak vertical coordination (between different levels of government) and horizontal (between actors), both in Spain and Italy. In any case, it is seen as the discourse of "active inclusion" has spread in both countries, although with different emphasis. Incomes policy through subsidies and aid has been tied to the conditionality of the activation of the unemployed. The principle of conditionality is a trend linked to the demand for training, availability and acceptance of any job. Competitive devaluation of wages and conditionality are two powerful instruments of social discipline aimed at reducing labour costs and social protection.
