Acceso usuarios
François Delerue
Este artículo estudia la aplicación de un concepto muy conocido en el campo del derecho internacional humanitario, la participación directa de la población civil en las hostilidades, en la guerra cibernética.De acuerdo con el principio de distinción, en periodos de conflicto armado hay que distinguir entre población civil y combatientes. La transición de las hostilidades del mundo real al ciberespacio no afecta a la definición de combatientes ni tampoco la definición negativa de población civil. Sin embargo, más allá del enfoque clásico del principio de distinción, el carácter cambiante de la guerra también es aplicable a la guerra cibernética. De hecho, la distinción entre campos de batalla y zonas civiles es cada vez menos clara y un número creciente de no combatientes participan directamente en las hostilidades de forma diversa. Los medios cibernéticos y el desarrollo de la guerra cibernética ofrecen numerosas nuevas posibilidades a los no combatientes que quieren participar en las hostilidades. Para la población civil nunca ha sido tan fácil participar, pero la mayoría de civiles desconocen las consecuencias de sus acciones.No hace mucho, dos grupos de expertos han publicado sendos documentos, parcialmente relacionados con este tema, que llegan a conclusiones divergentes: por un lado, Interpretive Guidance on the Notion of Direct Participation in Hostilities under International Humanitarian Law, elaborado por el Comité Internacional de la Cruz Roja (ICRC) en 2009, y, por el otro, Tallinn Manual on the International Law Applicable to Cyber Warfare, redactado a petición del Centro de Excelencia de Cooperación en Ciberdefensa de la OTAN. Dado que estos documentos difieren en cuanto a la interpretación del tema, parte de este artículo analizará las divergencias.
Aquest article estudia l’aplicació d’un concepte ben conegut en el camp del dret internacional humanitari, la participació directa de la població civil en les hostilitats, a la guerra cibernètica.D’acord amb el principi de distinció, en períodes de conflicte armat cal distingir entre població civil i combatents. La transició de les hostilitats del món real al ciberespai no afecta la definició de combatents ni tampoc la definició negativa de població civil. Tanmateix, més enllà de l’enfocament clàssic del principi de distinció, el caràcter canviant de la guerra també és aplicable a la guerra cibernètica. De fet, la distinció entre camps de batalla i zones civils és cada cop menys clara i un nombre creixent de no combatents participen directament en les hostilitats de manera diversa. Els mitjans cibernètics i el desenvolupament de la guerra cibernètica ofereixen nombroses noves possibilitats als no combatents que volen participar en les hostilitats. Per a la població civil mai no ha estat tan fàcil participar-hi, però la majoria de civils desconeixen les conseqüències de les seves accions.No fa gaire, dos grups d’experts han publicat sengles documents, parcialment relacionats amb aquest tema, que arriben a conclusions divergents: d’una banda, Interpretive Guidance on the Notion of Direct Participation in Hostilities under International Humanitarian Law, elaborat pel Comitè Internacional de la Creu Roja (ICRC) el 2009, i, de l’altra, Tallinn Manual on the International Law Applicable to Cyber Warfare, redactat a petició del Centre d’Excel·lència de Cooperació en Ciberdefensa de l’OTAN. Atès que aquests documents difereixen pel que fa a la interpretació del tema, part d’aquest article n’analitzarà les divergències.
This article studies the application of a well-known notion of international humanitarian law, civilian direct participation in hostilities, to cyber warfare.According to the principle of distinction, civilians and combatants must be distinguished in times of armed conflict. The shift of hostilities from the real world into cyberspace affects neither the definition of combatants nor the negative definition of civilians. However, beyond the classical approach of the principle of distinction, the changing character of warfare also concerns cyber warfare. Indeed, the distinction between battlefields and civilian areas is increasingly less clear and a rising number of non-combatants directly participate in hostilities in various ways. Cyber means, and the development of cyber warfare, offer numerous new possibilities for non-combatants who want to take part in hostilities. It has never been this easy for civilians to get involved in hostilities and most civilians are ignorant of the consequences of their actions.Recently, two groups of experts have released documents partly related to this topic with divergent conclusions: the first one is the Interpretive Guidance on the Notion of Direct Participation in Hostilities under International Humanitarian Law adopted by the ICRC in 2009. The second one is the Tallinn Manual on the International Law Applicable to Cyber Warfare written at the behest of NATO’s Cooperative Cyber Defence Centre of Excellence. As these documents differ in their approach to reading of the topic, part of this article will analyze their divergences.
