Acceso usuarios
Carlo Baccetti, Annick Magnier
El 2014, el govern italià va aprovar una reforma important del govern local, mitjançant la Llei número 56, relativa a ciutats metropolitanes, províncies, unions i agrupacions de municipis. La llei suprimeix les institucions de segon nivell (províncies) excepte en les àrees metropolitanes més importants, transforma les institucions de segon nivell restants en òrgans elegits de forma indirecta i en redissenya les funcions. En l’article s’analitza aquesta innovació. Es combina una anàlisi secundària amb una anàlisi innovadora dels estatuts aprovats en les ciutats metropolitanes; els resultats de la primera elecció indirecta de presidents, i les dades italianes d’un estudi comparatiu europeu sobre els governs locals de segon nivell que es va fer dos anys abans de la reforma. La reforma va dissenyar-se per controlar els «costos de la política» i per definir un model de governança a les àrees metropolitanes. Tanmateix, no resol alguns dels problemes més importants i delega a les regions moltes de les decisions pel que fa a la implantació del model. Tal com es mostra, a l’anàlisi, la reforma ofereix l’oportunitat per a reconstruccions diferents de les estratègies polítiques en les deu àrees metropolitanes.
