Acceso usuarios
Juan Manuel Abril Campoy
El llibre segon del Codi civil de Catalunya ha regulat la compensació econòmica per raó del treball per a la casa o per a l’altre cònjuge amb la finalitat d’eradicar la discrecionalitat judicial existent a l’empara de l’anterior règim legal (art. 41 CF). Amb aquesta intenció, es delimiten objectivament els pressupòsits pel naixement de la compensació econòmica (art. 232-5 CCCat) i es dota a la institució d’unes regles de càlcul per a determinar el quantum que correspon al creditor en funció de la diferència d’increments patrimonials (art. 232-6 CCCat).
La nova regulació s’endinsa no solament en el tractament substantiu de la compensació econòmica sinó també en un seguit d’especialitats processals, com ho són l’obligatorietat d’elaborar un inventari i el moment processal oportú per a la seva aportació.
L’anàlisi de la delimitació dels pressupòsits de la compensació i, sobretot, les regles de càlcul constitueixen l’objecte nuclear d’aquest treball. Així, s’intenta esbrinar si la nova normativa aconseguirà dotar d’una major predictibilitat i seguretat a l’operador jurídic, alhora que s’examina amb detall el sistema de càlcul de la compensació. En aquest sentit, s’assenyalen les possibles disfuncions existents i s’aborda la problemàtica de les atribucions gratuïtes entre consorts o parelles estables i la seva repercussió en el sistema de càlcul legal.
No s’oblida el paper fonamental que va tenir la jurisprudència de la Sala civil i penal del TSJC amb l’anterior regulació i es porta a col·lació en la mesura que els criteris establerts poden esdevenir operatius amb l’actual normativa. Pel que fa al dret vigent, s’adverteix de l’exigència amb el nou sistema de càlcul de la compensació d’un esforç de motivació per part dels òrgans judicials, ja exigit pel TSJC, i de que moltes de les incògnites plantejades hauran de ser objecte de l’establiment de doctrina jurisprudencial en un futur molt proper.
